Després d’un 2020 «molt difícil», apuntava l’editor Jaume Huch, la berguedana L’Albí va reprendre el vol amb una vintena de novetats, el 2021, «superant la mitjana» habitual, que se situava entre 12 i 15. I aquest any, a menys de dues setmanes per Sant Jordi, «les expectatives són molt bones: hem pogut reunir una oferta que creiem molt interessant i variada» i amb la perspectiva de tancar amb les xifres d’edició del 2021.

Entre les novetats, Huch en destaca Lliri d’aigua, inclosa en la col·lecció amb què el desembre de 1986 s’estrenava L’Albí, la Biblioteca Escriptors del Berguedà, concebuda en deu volums i que va publicar el darrer títol fins ara, l’antologia Hora d’argent, fa 22 anys. La col·lecció s’obria amb l’obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors i la previsió és que es tanqui amb la història literària del Berguedà. Lliri d’aigua, amb la coordinació de Quirze Grifell, rescata «el patrimoni popular, poesies i cançons d’arreu de la comarca, la majoria anònimes» i és el setè de la col·lecció. Estructurat temàticament, no hi manquen els versos dedicats a la Patum o a les Garrofes dels Pastorets de Pitarra. El proper títol consistirà en la tercera antologia poètica de la col·lecció, centrada en els autors contemporanis, del 1940 fins al 2022: «la Biblioteca Escriptors del Berguedà era i és un projecte ambiciós, probablement l’únic d’aquestes característiques al país. I el continuem, malgrat que sigui una publicació esglaonada».

Quant a la resta de novetats, l’editor berguedà posa l’accent en dues novel·les de la col·lecció de narrativa: Les quatre de Barcelona, de Montse Coll i Piera; i Empremtes, de Jordi Castells-Cambray, dos títols que juguen «a favor d’autors que no són mediàtics però que tenen una veu pròpia». Així mateix, i fora de col·lecció, Huch destaca la tercera edició d’El violí de la llibertat, de l’andorrana Canòlich Prats, violinista de l’OSV, que aplega les experiències com a professora de violí a interns del Centre Penitenciari de Joves i de Lledoners; i Dits de vent, de la mestra, psicoterapeuta i guia de muntanya Piti Capella, afincada a Berga de fa anys. Integrant de la primera expedició femenina del nostre país a l’Himàlaia, el 1984, dos anys més tard va patir un greu accident en una escalada hivernal al Pirineu francès que va provocar que li amputessin els dits de les dues mans. «És un llibre valent i terapèutic, un testimoni colpidor», subratlla Huch, d’una dona que va continuar practicant l’escalada i el muntanyisme.