La fotografia transgressora de Lee Friedlander (Aberdeen, EUA, 1934) es desplega en ordre cronològic a les sales del centre de fotografia Kbr de la Fundació Mapfre de Barcelona. En una mostra antològica que fa lluir seixanta anys de treball, el visitant pot descobrir i apreciar les virtuts d’un autor que «va trencar els models de representació tradicional de la realitat», tal i com explica el comissari, Carlos Gollonet. La mostra està oberta fins al 8 de maig, cada dia excepte els dilluns no festius d’11 a 20 h. L’entrada val 5 euros i permet veure també la mostra Els ulls de Barcelona dedicada al solsoní Adolf Mas.
«Pocs fotògrafs hi ha que amb 87 anys estiguin fent una obra tan bona», apunta Gollonet d’una figura del gènere encara en actiu i que en l’exposició, la primera que acull la ciutat des de la que va muntar la fundació la Caixa el 2007 al CaixaFòrum, hi té prop de 300 imatges, així com mig centenar de llibres, un format per mostrar el seu treball que a Friedlander sempre li ha agradat. Títols com The American Monument, America by Car i The Little Screens són paradigmàtics del gust del fotògraf, que es va instal·lar el 1956 a Nova York, per reflectir en el paper imprès la seva particular mirada a la realitat nord-americana.
La mostra té un recorregut cronològic des dels anys 60 fins al segle XXI, però també un apartat dedicat a una de les seves passions, la música de jazz. «Friedlander està boig pel jazz, de jove va creuar els Estats Units en cotxe, anava a concerts i també amb les bandes en el seu autobús», comenta el comissari, afegint que els treballs que s’ensenyen a Barcelona tenen dues particularitats. D’una banda, «són imatges inèdites aquí, no s’acostumen a veure a les exposicions»; de l’altra, «són les úniques que va fer en color al llarg de la seva trajectòria, després sempre va fotografia en blanc i negre».
Friedlander va treballar per revistes com Esquire, Sports Illustrated i Holiday i per segells discogràfics com Atlantic Records. El fotògraf també va visitar en diverses ocasions Nova Orleans per retratar la cultura d’una ciutat icònica en la història de la música, uns treballs que va aplegar en tres dels seus llibres: The Jazz People of New Orleans (1992), American Musicians (1998) i Playing for the Benefit of the Band (2013).
Un innovador
Explica Carlos Gollonet que Lee Friedlander «als anys 60, va seguir el treball de fotògrafs de generacions anteriors com Walker Evans i Robert Frank i va trencar els models tradicionals de representació de la realitat, a partir dels talls, el collage, la manera d’enquadrar, ...». Per el d’Aberdeen, «no importava si feies la foto abans o després, però sí si mous la càmera, aleshores la foto canvia, i Friedlander tenia la capacitat per veure i convertir el món en una foto».
Friedlander va viatjar a Europa però, sobretot, va voltar pel seu país a la recerca del que en deia «el paisatges social» nord-americà. Una mirada no exempte d’humor i ironia: «no és gaire habitual això», apunta Gollonet, que per exemplificar el punt de vista del fotògraf fa esment dels retrats de dones despullades que es poden veure a la mostra. «Són nus que et deixen fred, no busquen la idealització que buscava la pintura, els nus esdevenen una foto», afegeix.
Vol dir això que Friedlander tenia unamirada molt tècnica al seu ofici? «No tant de la tècnica fotogràfica sinó d’una manera més formal», explica el comissari: «li agradava sobreposar elements i donar-li una segona volta a les coses». En aquest sentit, un clar exemple del punt de vista de Friedlander és la fotografia de monuments: «quan ens apropem a fer una foto d’un monument no ens la imaginem de la mateixa manera que les fa ell». A la imatge Father Duffy, feta el 1974 a Nova York, tenim l’estàtua en primer pla, però envoltada d’enormes plafons publicitaris, edificis i tot un context que altera la percepció habitual que tenim d’una obra monumental.
Els retrats de família, el paisatge variat del seu país, la diversitat de feines que fan homes i dones, els espais, els jocs amb les ombres, ... L’exposició explicita la filosofia de treball d’un autor que porta més de mig segle al peu del canó i ha sabut capturar sempre els canvis en els usos i costums i en la vida de la seva societat. El seu treball és un work in progress que li permet tornar a llocs ja visitats i a temàtiques conegudes per continuar experimentant i aportant nous punts de vista.
Un viatge a l'Espanya dels anys 60
Els primers viatges de Lee Friedlander a Europa daten de principis dels 60, i a l’exposició es poden onze fotografies que va fer a Espanya l’any 1964. «Va voltar per Mijas, Madrid, Barcelona i la costa», explica Carlos Gollonet, comissari de la mostra: «hi ha quatre caixes de la visita que va fer aquí, amb tres-centes fotografies, si bé moltes no són tan interesants; el seu fort va ser el paisatge nord-americà, però és curiós observar les fotografies espanyoles perquè podrien ser de qualsevol ciutat dels Estats Units» Entre les instantànies que llueixen a Kbr n’hi ha una que mostra el potencial turístic de la Sagrada Família.
