Pot un director convertir-se en gairebé una icona amb només tres pel·lícules? On comença el geni i acaba el hype en aquesta era on tot s’enalteix i es destrueix amb la mateixa rapidesa? Aquests són debats que comencen a palpitar al voltant de Robert Eggers, cineasta nord-americà que ha aconseguit que cadascuna de les seves pel·lícules sacsegi el tauler de joc i evidenciï que pocs autors de la seva generació tenen les idees tan clares. El primer toc d’alerta de la seva personalitat el vam tenir amb The Witch, una joia del fantàstic que semblava un estudi de les supersticions fins que, amb uns cinc minuts finals absolutament memorables, ens emmirallava als nostres propis prejudicis. Després va arribar El far, que encara apujava més l’aposta amb una història de llegendes marines i personatges aïllats (grans Robert Pattison i Willem Dafoe, per cert) que atrapava des de la primera seqüencia. Amb El hombre del norte Eggers afronta el seu projecte més ambiciós i també el que està suposant la revàlida definitiva del seu talent. La crítica s’ha començat a rendir als peus de la pel·lícula, que funciona tan o més bé que les seves predecessores malgrat haver multiplicat el seu pressupost. Per tant, ja es pot considerar que oficialment hem assistit al naixement (i constatació) d’una estrella que promet donar-nos moltes més alegries.

Com als seus anteriors treballs, El hombre del norte té una premissa molt senzilla amb un desenvolupament molt complex, especialment perquè Eggers concep la recreació de mons, presents o passats, com una immersió al més profund de les seves textures. L’acció se situa al segle X i comença quan Amleth, un príncep viking, és testimoni del brutal assassinat del seu pare. És l’inici d’una obsessió per venjar-lo que el porta a convertir-se en un guerrer implacable, i també a renunciar a tot i tothom per assolir el seu objectiu. La seva croada es torna, doncs, una lluita interior per preservar la seva identitat, consumida per l’odi que sent envers els seus enemics. Durant dues hores i quart, el director explora un descens als inferns que oscil·la entre la radiografia íntima i unes espectaculars escenes de lluita que deixen sense respiració. La crítica nord-americana ja apunta que es tractarà d’un dels grans títols d’aquest any, en què les taquilles encara no havien tingut un veritable film d’autor.

El magnífic repartiment està encapçalat per Alexander Skarsgård, Nicole Kidman, Willem Dafoe, Ethan Hawke, Björk, Claes Bang, Ralph Ineson, Kate Dickie, Murray McArthur, Ian Gerard Whyte, Hafþór Júlíus Björnsson i Anya Taylor-Joy, que ja va treballar amb Eggers a The Witch.

Un dels moments més dolços de la carrera d’Ethan Hawke

El protagonista d’Antes del amanecer viu un dels moments més dolços de la seva carrera, ja que també té en cartell la sèrie de Marvel Caballero Luna. Aviat posarà la veu a Batman a la nova sèrie animada Batwheels i el veurem a les pel·lícules Tonight at Noon, Raymond & Ray, Leave the World Behind i a l’esperada segona part de Puñales por la espalda, de nou amb Daniel Craig de protagonista i Rian Johnson darrera les càmeres.