La Fira Mediterrània de Manresa tornarà a tenir un gran espectacle de carrer després sis anys. La ciutat acollirà una proposta que combinarà circ, música i cultura i que estarà connectada amb l'estada de sant Ignasi de Loiola, coincidint amb la celebració de Manresa 2022. Sota el nom "El Pou de la gallina", la Cia Voël, repassarà la llegenda manresana fent servir un llenguatge contemporani i establint un diàleg amb la colla castellera Tirallongues de Manresa.

Pel que fa a la cloenda de la Fira 2022 serà un regal sonor en motiu dels 25 anys de la Mediterrània. El diàleg entre la tradició, la contemporaneïtat i la ciutat de Manresa defineixen Fira Mediterrània. Narro proposa una trobada sonora d'aquest diàleg de la mà de Pau Benítez, flabiolaire que beu de la tradició, i de Joan Cot, compositor que treballa des de l'electrònica, que exploraran sonorament la Fira Mediterrània i Manresa. Aquest diàleg sonor a tres bandes s'enregistrarà durant els quatre dies de Fira.

L'Obrador d'Arrel

El programa d'enguany incorporarà 24 propostes artístiques i obrirà les portes del certamen a persones d'arreu en la segona edició de l'Obrador d'Arrel 2022-2023, un programa d'acompanyament als artistes que treballen la cultural tradicional i popular des d'una òptica contemporània. Aquesta és una de les novetats de la Fira d'enguany, ja que es crearà l'Obrador internacional amb l'objectiu de promoure la transmissió de coneixements entre artistes catalans i estrangers.

El director artístic, Jordi Fosas, ha destacat que el fet que tant l'espectacle inaugural com el de cloenda formin part de l'Obrador demostra l'aposta de la fira per aquestes propostes experimentals. El Departament de Cultura ha ampliat la seva dotació econòmica i enguany hi destinarà 80.000 euros.

Les propostes d'aquest espai d'experimentació es duen a terme en col·laboració amb altres institucions i entitats, per tal de crear sinèrgies i complicitats amb diferents actors del sector cultural, amb l'objectiu d'impulsar-ne la viabilitat i la mobilitat. Aquestes propostes i la resta de les activitats incloses a la programació de la fira, que celebrarà la 25a edició del 6 al 9 d'octubre, aniran acompanyades d'un cartell dissenyat novament per l'estudi Kocori. En aquesta ocasió la imatge de la Mediterrània juga amb els conceptes d'arrel i llavor i cultura popular i contemporaneïtat, amb un dels capgrossos de Manresa com a protagonista.

L'Obra del Cançoner Popular a l'Obrador

Aprofitant la celebració enguany del centenari de l'Obra del Cançoner Popular, l'Obrador inclou diverses propostes que basen el seu repertori amb el llegat tradicional del recull. És el cas de 'Les eines', del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, un testimoni de les melodies que sonaven durant les jornades de treball al camp a principis del segle XX, amb arranjaments i acompanyament musical en directe de David Soler i Marcel Bagés. I de 'Solc', de l'Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols, que se centra en les figures dels missioners i missioneres que es van encarregar de fer el treball de recerca de l'Obra.

Propostes del Pla d'impuls

La Fira Mediterrània acompanya dins l'Obrador a quatre propostes del Pla d'impuls a la dansa d'arrel que ha engegat el Departament de Cultura i que compta amb el suport de la mateixa Fira, l'Agrupament d’Esbarts Dansaires, els festivals Ésdansa i Dansàneu, la Federació d'Ateneus i el programa Mans de Catalunya Ràdio. Es tracta del projecte 'El Rӕpte', de l'Esbart Manresà; 'Flor de maig', dels ballarins Xavier Gumà i Verònica Hernàndez; 'L'Hereu Riera', de l'Esbord de Pere Seda; i 'I potser sentiràs el campanar', el diàleg dels ballarins Roger Cusidó i Lali Mateu amb la companyia MINIMíssimA.

Més arts escèniques

L'Obrador d'arrel inclou altres propostes d'arts escèniques. En destaca de la proposta del 'bailaor' Israel Galván que, acompanyat del cor de veus blanques de l'Escolania de Montserrat, a 'Seises' s'inspira en el tradicional ball que fan a la catedral de Sevilla 10 nens en un dels actes més esperats de la Quaresma.

Bàcum i Xàldiga a 'Correllums' faran una reversió dels Balls de diables i els Correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser. Factoria Mascaró, Marcel Casellas Trio i Garazi Goñi agermanaran les figures del compositor i pianista cubà Manuel Saumell i el compositor i impulsor de la música de cobla i la tenora Pep Ventura a l’espectacle de música i dansa 'Saumell-Ventura'.

El col·lectiu teatral Mos Maiorum a 'Solar' farà un ritual catàrtic amb testimonis reals parlant de la problemàtica de la desregularització de la transició energètica al camp. Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal, a '(La)Montserrat', portaran la narració oral a escena a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat per parlar de la salut mental. I, finalment, Zum-Zum Teatre proposen fer un viatge a les arrels i als records de tota una vida a 'Test... ament'.

Música a l'Obrador

L'Obrador inclou també altres propostes musicals. El trio Marala està preparant un nou disc per cantar a la mort com ho fan les padrines, amb espai per a l'electrònica i els sons orgànics. A 'Re·Romanç', Heura Gaya, Marçal Ramon, Ivó Jordà i Atzur portaran a l'actualitat l'obra de recerca que va fer el músic Felip Pedrell al 'Cancionero musical español', del qual se celebra el centenari de la seva mort. L'Adrià Grandia, al costat de Carlos Martorell i Anna Romaní, refarà l'imaginari sonor tradicional a 'RE-'. I Jaume Aiats, a 'La balada d'en Solé Sugranyes', presentarà una òpera de butxaca de polifonies per seguir els darrers anys de vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes.

ObradorLAB

Sota l'etiqueta ObradorLAB, s'inclouen tres propostes que aquest 2022 estan en procés de creació i s'estrenaran el 2023. Es tracta de 'Condens', una reflexió del ballarí i coreògraf Magí Serra que parteix de la transhumància artística feta a la Fira de fa dos anys amb Arnau Obiols i Pere Camps a 'Brots Transhumants'; 'Vocal Roots', on Maria Coma va a la recerca de les arrels per reconnectar amb la natura, i 'Foradada', de Moll de l'os d'Àfrica Llorens, una proposta que combina circ i artesania i que parteix de la llegenda de Montserrat per parlar de gènere.