El MNAC inaugura aquest dijous 'Maternasis', una petita mostra que li permet lluir les adquisicions recents d'obres de dones artistes, peces amb què eixampla el relat de la seva col·lecció de postguerra i segona avantguarda. Núria Pompeia, Mari Chordà, Roser Bru i Parvine Curie són les protagonistes d'una exposició centrada en la representació de l'embaràs, un tema tan femení com poc representat i relegat als homes en el món de l'art. La inspiració de la mostra, començant pel seu nom, és el llibre de Núria Pompeia 'Maternasis', editat el 1967 i adquirit l'any passat pel MNAC, amb 78 dibuixos sobre els diferents estats psicològics que poden sorgir durant l'embaràs. Les mirades de les artistes sobre la gestació són molt diverses.
La incorporació d'obres de dones artistes és una de les prioritats en la formació de la col·lecció d'art de postguerra i segona avantguarda del MNAC, asseguren des del museu. En aquest sentit, els últims anys s'han adquirit o rebut creacions de diverses artistes catalanes com l'esmentada Núria Pompeia (1931-2015), Roser Bru (1923-2021), Mari Chordà (1942) i de la francesa Parvine Curie (1936).
La posada de llarg d'aquestes adquisicions es fa amb l'exposició temporal 'Maternasis', però el director del museu, Pepe Serra, ha emfasitzat que el relat de les dones "no és parcial ni separat" de la narració dels anys de postguerra, dins de la col·lecció. "Aquestes peces han de trobar lloc en el relat conjunt, perquè és aquest el que no funciona sense aquestes peces", ha remarcat.
Serra ha insistit que el paper del museu, en la construcció de la seva col·lecció, és també el d'intentar "fer el que no s'ha fet i mirar el que no s'ha mirat, ser crítics i qüestionar els cànons". En aquesta línia ha emmarcat la importància de "fer aparèixer" artistes com Parvine Curie, Mari Chordà o Núria Pompeia.
La gestació, explicada per les dones
Una de les moltes temàtiques que apareixen en l'obra d'aquestes artistes és la maternitat, un tòpic "poc tractat" tant històricament com en l'actualitat (ha dit el conservador Àlex Mitrani), i que quan ha aparegut en la història de l'art ha estat molt sovint des de la mirada masculina.
La gran peça de la mostra temporal 'Maternasis' és precisament l'obra que li ha donat nom: el llibre homònim de Núria Pompeia, reeditat recentment per l'editorial Kairos. Pionera de la il·lustració humorística a Catalunya i militant feminista a finals dels seixanta i les dècades següents, el conjunt ("impressionant", diu Serra) de 78 dibuixos d'aquesta obra reflecteix amb humor i realisme una sèrie d'estats d'ànim associats a tot el procés d'embaràs, conjugant intimisme i crítica social.
A la sala 81 (de la Col·lecció d'art de postguerra i segona avantguarda), acompanyen aquestes escenes tres obres d'una sèrie de Mari Chordà també sobre etapes de la gestació, en aquest cas des dels colors vius i l'abstracció que caracteritzen la seva obra. També hi llueix el llenç 'Mujer con sus partes', de Roser Bru, i tres escultures de Parvine Curie d'inispració primitivista on el cos de la dona es confon amb el receptacle de l'infant.
Com a contrapunt, el museu ha col·locat la Mare de Déu de la Bona Esperança, del Cercle d'Osona,datada del primer quart del segle XVI i que presenta una iconografia similar a les seves companyes de sala.
