Cineclub projecta aquest diumenge una nova sessió programada juntament amb l’Americana, el festival barceloní dedicat a recuperar la millor producció independent estatunidenca de la temporada, que ens permetrà descobrir una de les operes primes de l’última edició, La aspirante. El film segueix minuciosament l’angoixant i tortuós procés d’una estudiant, Alex (una brillant Isabelle Fuhrman, la nena de La huérfana), que entra a la universitat i s’apunta al seu equip de rem. La seva recerca extrema de la perfecció degenera en una obsessió i unes conductes inquietantment malaltisses (les autolesions, entre altres). La premissa inicial podria encaixar dins dels paràmetres del drama esportiu amb una protagonista que malda fins més enllà del límit per superar les seves febleses i assolir l’èxit. Però Lauren Hadaway , també responsable del guió, no està interessada precisament en abordar aquest veritable subgènere, i es lliura a un desafiament molt més complex i suggeridor. La aspirante és una mostra d’un cinema introspectiu amb tocs de thriller claustrofòbic i malsà. La càmera de la directora nord-americana s’apropa contínuament al torturat personatge central (hi ha una profusió de primers plans), i radiografia implacablement (Alex no inspira cap tipus d’empatia) un univers íntim que voreja contínuament l’abisme. El llargmetratge pot recordar títols recents (El cisne negro i Whiplash), conduïts per joves devorats per les seves ambicions, i transcendeix finalment la seva dimensió individual fins assolir una categoria al·legòrica: l’esplèndid debut de Hadaway també es pot interpretar com una sagaç, ferotge i negríssima metàfora de la competitivitat brutal i destructiva que s’ha convertit en un dels pilars terribles i atroces de la nostra decadent societat de consum. Tensa i admirable.
