Pràcticament acabada d’aterrar de Bremen, on divendres havia de participar «en el concert més important de la meva vida», el Festival JazzAhead, la fira més gran de jazz a Europa i un dels «aparadors» internacionals clau per a artistes i programadors, la trompetista avinyonenca Alba Careta (1995) traslladarà Alades diumenge (12 h) al teatre Conservatori de Manresa. Ho farà amb els mateixos companys de viatge a Bremen, Lucas Martínez (saxo tenor), Roger Santacana (piano), Giuseppe Campisi (contrabaix) i Josep Cordobés (bateria) per presentar a casa el seu segon i lloat disc. És quasi, diu, un «final de gira» després d’haver fet parada a escenaris com l’Eivissa Jazz Festival, el Jazz Palacio Real a Madrid, el Festival Montijazz a Córdoba, el Jazzaldia a Donostia o el Jazz I Am a Barcelona.

Alades (Microscopi, 2020), explica Careta, no vol ser una continuació d’Orígens (Blue Asteroid Records, 2018), el disc amb què va irrompre amb força a l’escena jazzística tant catalana com europea amb un treball que li va valer el Premi Enderrock 2018 a millor àlbum de jazz. A Orígens, diu, «era el primer cop que componia, que gravava, ho anava descobrint tot, era intuïtiu»; ara, «tenia un objectiu més clar, tant de tècnica com de composició que ha facilitat posar en el paper el que tenia al cap». I al cap les idees es van continuar inspirant -com a Orígens- en les vivències dels seus anys a Holanda: «Estar lluny de casa remou molt més» però, subratlla, «és un país molt inspirador, amb molta cultura». El disc ja el tenia gravat quan va esclatar la pandèmia (va sortir al mercat el setembre del 2020) i, ja a Avinyó, va tenir temps per editar-lo: «Jo , per compondre, necessito tenir vida, rebre inspiracions. Per això, durant la pandèmia no vaig crear res, em va passar el contrari que a molts músics. Però ja tenia el disc gravat i el tancament em va servir per posar-lo a punt». I per cloure l’etapa holandesa, «plena de vivències, d’uns anys molt feliços».

I el significat d’Alades? Per a Careta implica el fet «de volar, d’obrir les ales. Nosaltres volem en els concerts i esperem que el públic també». Jazz fresc, orgànic i de casa, explica. Les vuit composicions són instrumentals i originals de la trompetista, menys la versió de les Corrandes d’exili de Pere Quart, l’únic tema cantat d’una artista que va apostar per la trompeta i no tant per la veu. Per a Careta, «el més important és el directe» i una garantia sortir a l’escenari amb el seu grup: «Són brutals. Cada concert és una aventura» pensada perquè el públic connecti amb ells: «No fem un jazz complicat perquè vull que el públic hi entri, no ha de ser un expert en la matèria». També diumenge? «I tant, serà un concert molt lliure» en el qual es podran escoltar versions, temes nous que s’inspiren «en els conflictes que tinc» i les composicions d’Alades. Quina escull? La «potent» Oceans.

El futur d’Alba Careta és «aquí i ara toca cuidar el meu circuit». L’avinyonenca té clar que «res no m’ha caigut del cel. He treballat moltíssim i el resultat, poder tocar la meva música, és increïble». El jazz és la seva matèria primera però té clar que «tinc ganes de fer coses noves i no em tanco a res». I no ho fa: tradicional, rap, hip-hop, boleros...