«Supermotivats». Així és com encaren els integrants d’El Quinto Carajillo el concert de presentació de La abuela Lola, el seu segon disc, demà (21 h) a la sala Stroika de Manresa. El grup de Sant Joan de Vilatorrada, que es reinvidica com a hereu dels Remendaos, ha demostrat arreu on ha anat (i ha arribat fins a Toledo i fins a Alacant) que són «una explosió de festa. Som una banda gamberra de mestissatge amb la rumba per bandera», remarca el percussionista, Àlex Casanova, amb el sobrenom d’El Sinvergüenza. I ara han fet un pas més en la fusió, ja que tots els integrants del grup han participat en la creació de les cançons. «Som un grup de personatges ben diferents, cadascú amb el seu estil, i ara que ja som una família hem ensenyat les nostres cartes. A un li agrada més el pop, en un altre tema té més protagonisme el reggae... Buscàvem més varietat i missatges interessants, que ens representin. I crec que La abuela Lola ens representa totalment com a grup, com la barreja del que som», remarca Casanova, que afegeix que continuaran amb les versions «marca de la casa. També fem rock, bulerías...».

Amb «la gran estrena» de demà, aspiren a que «vingui molta gent a veure’ns, els de sempre i també de nous que ens vulguin conèixer». Quan es va reduir l’aforament dels concerts amb la pandèmia, hi va haver seguidors que no van poder accedir als seus bolos, però van gaudir de l’oportunitat de tocar en el concert de la Festa Major de Manresa amb Buhos. «Va ser brutal a nivell de sensacions, i molta gent tenia ganes de veure’ns després de tant de temps. Malgrat l’aturada, vam saber que continuem agradant, i ara anem amb tota la il·lusió amb el nou CD», assenyala el percussionista.

D’altra banda, amb l’ajut del Programa de Suport a la Creació de les Cases de la Músca, El Quinto Carajillo ha preparat «més un xou que un concert, amb algun ball, algun gag de transició... De fet, tothom ens diu que en directe guanyem més, emocionem més, sempre transmetem bones vibracions i alguna improvisació que ningú espera». I la producció del disc és obra d’Antonio El Remendao. «Nosaltres no som músics, som uns motivats que es van animar a fer cançons, i el Remendao ens ha fet de profe, de cajón i de guitarra, i ens ha ajudat a pujar el novell musical. I sempre fem alguna versió dels Remendaos perquè se sàpiga la història de la rumba».

La abuela Lola, que arriba després de Cuando mezclé café con coñac (2019), s’ha publicat després de l’aparició de quatre senzills: La abuela Lola, un tema que «és la nostra marca personal»; Ara i Al tanto que va de canto, «que són les dues cançons en català i creiem que són potents»; i Mi forma de vida, amb la col·laboració d’Antonio El Remendao i Las Primas i que és una melodia «alegre sobre l’art de saber agrair».

De fet, les cançons de La abuela Lola reflecteixen «la realitat de les nostres vides». Si La abuela Lola existeix, també existeix El buitre, «un noi que és amic nostre que sempre ha gorrejat moltíssim» i El despistao, «que és el nostre guitarra, que sempre perd les claus, el mòbil, la cartera...». Ella y la playa és una rumba per tangos que canta el Joni, mentre Qué nos pasó, parla del desamor. Ara és la història d’amor de la Gemma i el Charli, la cantant i el guitarrista, que han tingut un fill, el Dan. El baixista, el Joel, també és a punt de ser pare. «Però tots tenim clar que el primer és el grup. Amb molta música, amor i alegria, seguim!».