A banda dels seus (espectaculars) números a la taquilla mundial i les sorpreses que va aconseguir amagar durant molt temps, Spider-man: No way home obria les portes del multivers, que als còmics ja havia estat el detonant d’una revolució de l’espai-temps i un esplèndid pretext per sacsejar els mons de Marvel de dalt a baix. I si la darrera aventura de l’home aranya tenia la funció de posar l’espectador en aquesta tessitura i avisar-lo del que podria acabar passant, Doctor Strange en el multiverso de la locura és la pel·lícula que canviarà l’univers de Marvel per sempre més.

És per això que aquest títol, seqüela d’un personatge que fins ara no gaudia de la mateixa popularitat que d’altres superherois de la factoria, s’ha convertit en tot un esdeveniment que transmet la sensació que tot és possible, que qualsevol hi pot aparèixer i que obrirà fronts que donaran per a moltes trames. Per tant, aquesta és d’aquelles pel·lícules que que s’han de veure per entendre el que ja s’han apuntat subtilment i, sobretot, el que vindrà en futures entregues. Tot plegat de la mà d’un director urgit d’un gran retorn, Sam Raimi, en el seu primer treball per a Marvel des de la trilogia original de Spider-man.

L’argument de Doctor Strange en el multiverso de la locura es pot resumir en unes poques línies, però no cal dir que justament la gràcia és allò que en queda fora i té a veure amb les possibilitats narratives de jugar amb un multivers. El Doctor Strange intenta aturar les conseqüències d’haver fragmentat la realitat i obrir la porta a multiversos amb versions incalculables de nosaltres mateixos. Com que el repte és molt gran, recorre a una vella amiga, La Bruixa Escarlata, que encara no ha pogut sospesar prou bé l’abast dels seus poders. Però quan els membres dels Avengers s’endinsin als universos per provar de recosir-ho tot, descobreixen que hi ha més enemics a batre. I un d’ells és la versió maligna del propi Doctor Strange, que amaga un pla que podria torpedinar la realitat fins a extrems que ni Thanos hauria calculat.

Raimi imprimeix el seu estil més dinàmic i ocurrent a una pel·lícula que fluctua entre gèneres (els seus responsables asseguren que aquí hi ha més terror que en d’altres ocasions, sense renunciar a l’aire aventurer marca de la casa) i té un dels seus principals al·licients en un repartiment encapçalat per Benedict Cumberbatch, Elizabeth Olsen, Benedict Wong, Rachel McAdams, Chiwetel Ejiofor, Xochitl Gomez, Soo Cole, Tony McCarthy i Bruce Campbell. Tot i que, de nou, possiblement l’atractiu real del film són les presències que no s’han fet públiques i que gaudiran encara més aquelles i aquells que estiguin al dia de les sèries de Marvel.