Explicar el viatge vital de sant Ignasi a través de la música. És la proposta que l’Orfeó Manresà ha preparat per celebrar, també, el 500 aniversari de l’estada de Loiola a la capital del Bages. Ahir, al seu renovat local d’assaig, pintat i adequat telemàticament durant la pandèmia, i a sota de l’escut de l’entitat, la presidenta de la formació coral, Montserrat Corrons, el director, Xavier Pagès, el coordinador de l’espectacle, Josep Camprubí i el regidor responsable de la Manresa 2022, Joan Calmet, explicaven la gestació d’un espectacle musical que es podrà veure el 29 de maig (18 h), al teatre Conservatori.
Els 32 cantaires de l’entitat manresana, acompanyats dels instrumentistes de La Caravaggia, un conjunt dedicat a la interpretació de la música del Renaixement i del Barroc amb instruments i criteris històrics (dirigida i fundada pel manresà Lluís Coll i Trulls, corneta), seran els encarregats de posar en escena Ignasi, el viatge, un espectacle que depassa el simple concert, com apuntava Camprubí, responsable del guió i de la coordinació amb Pagès i Joan Torné. Però sense perdre de vista l’essència de l’Orfeó i fent «el millor que sabem fer, cantar». La proposta «que vol arribar a la ciutat», remarcava Corrons, s’articula a través de la història del sant vinculada a la modernitat de la figura, al present.
Així, Ignasi, el viatge està pensat, explicava Camprubí, com un muntatge de creació, a la «mida de l’Orfeó i amb la idea que ens interpel·li». Un viatge per les músiques de l’època dividit en quatre etapes: Azpeitia («infantesa i joventut»); Iñigo («formació, lluita i ferida»; El viatge («convalescència, pelegrinatge i Manresa») i El llegat («Els Exercicis, la transformació»). L’espectacle, amb una pantalla on es projectaran imatges dels indrets del viatge i amb una veu en off que explicarà «les sensacions viscudes per Loiola», tindrà quatre espais escènics diferents. El cor, subratllava Camprubí, es mourà per la part central de l’escenari, per darrere la pantalla, la platea i les llotges.
El director Xavier Pagès, que amb Joan Torné, han compost i creat la darrera cançó de l’espectacle, la que representa l’epíleg i dona nom al muntatge, Ignasi, el viatge, explicava ahir que, a mida que passen els dies -i els assajos- «tot casa cada cop millor». Perquè la intenció era, sobretot, triar un repertori «adequat al missatge». I s’ha aconseguit. «El 90 % de la música és de l’època, la que podria haver escoltat sant Ignasi» i interpretada «amb criteris i instruments històrics». Tots els compositors triats són «coetanis» de Loiola, excepte dos, Paul Mealor i Arvo Pärt, del segle XXI, amb la intenció de lligar el passat amb el «missatge d’actualitat que evoca la figura: la transformació», subratllava Pagès. El públic podrà escoltar música del Renaixement, de compositors castellans, catalans i franco-flamenc (en aquest cas, instrumentals) fins acabar amb italians com Monteverdi «a cavall entre el Renaixement i el Barroc» i entrelligant-lo, precisament, a la imatge «d’Ignasi caminant».
En total, 13 peces musicals, 10 cantades i 3 instrumentals, escollides per «expressar les sensacions del viatge que volem explicar». A Azpeitia i Iñigo, el repertori el formen peces del Cancionero de Palacio, ensaladas o madrigrals d’autors «que segur va conèixer Ignasi», com Juan de la encina, Mateu Fletxa, Juan de Anchieta (tiet avi d’Ignasi) o Jean Brudieu. A El viatge i El llegat, els espectadors escoltaran un repertori de polifonia sacra dels segles XVI i XVII (Gregorio Allegi, Claudio Montverdi), entrellaçant-se amb els esmentats compositors d’aquest segle: Mealor (1975) i Pärt. (1935).
