Joan Masdéu (Reus, 1974) presenta aquesta nit al cafè-teatre Voilà! el seu cinquè disc en solitari, Els dies que vindran. El cantautor, que va iniciar la seva carrera musical al capdavant de Whiskyn’s, parla dels episodis cíclics i de les segones oportunitats que ens presenta la vida per aprendre de nou.

Com està vivint la gira de presentació d’Els dies que vindran?

Fins ara, hem fet un concert de presentació al teatre Bartrina de Reus amb la resta de la banda i la segona actuació serà al Voilà! de Manresa, un espai on sempre m’agrada tornar quan publico nou disc, pel seu ambient més recollit i familiar, que redueix les cançons a la mínima expressió d’una veu i una guitarra.

D’on sorgeix la inspiració d’aquest cinquè disc que firma en solitari?

Les cançons no deixen de ser instantànies de moments vitals i d’estats d’ànim. En el meu cas, la primera inspiració sempre la trobo mirant endins i alliberant les emocions, deixant que el públic faci la seva pròpia interpretació. Aquesta vegada volia parlar dels episodis cíclics de la vida, com una continuació del disc anterior, Innocents, en què parlo sobre la necessitat de deixar que les coses passin, que la vida corri.

En les cançons d’Els dies que vindran reivindica les segones oportunitats.

L’espina dorsal del nou disc són aquests episodis cíclics de la vida, tant els que ens són adversos com els d’èpoques de més bonança, perquè a la vida tot passa, però tot torna, com si ens donés una segona oportunitat per aprendre a superar aquella circumstància de nou. El títol ja indica que els dies que vindran no són bons ni dolents, sinó incerts, però sempre podrem decidir el prisma a través del qual els observem.

En aquest disc, torna a apostar per un pop de guitarres, marca de la casa.

L’estil propi no es pot evitar a l’hora de fer cançons. Sempre queda reflectida la teva manera de ser. En aquest disc, vam procurar no sobrecarregar les peces amb arranjaments per mantenir la naturalitat de les melodies. Així, vam considerar oportú evitar els enregistraments per pistes i tocar tots junts en una única sala, pràcticament sense haver assajat abans per mantenir l’espontaneïtat de la primera vegada.

És diferent crear un disc en solitari que fer-ho en grup, tenint en compte els seus anys com a membre de Whiskyn’s?

El procés de composició de les cançons sempre ha estat per a mi un procés íntim i solitari, també quan estava a Whiskyn’s, ja que creava sol i després fèiem créixer les cançons en grup. De fet, aquest procés no difereix massa de l’actual perquè compto amb la companyia dels músics de la banda, amb qui toquem a les actuacions, que sempre ajuden a millorar i a seguir endavant.