Ha arribat el gran dia. L'olesana Chanel Terrero pujarà aquesta nit a l'escenari d'Eurovisió a Torí per intentar endur-se a casa el micròfon de cristall de la 66a edició del festival. Poques hores abans de l'inici de la gala, l'artista reconeix estar "nerviosa" i confessa que alguna nit s'ha despertat "activada" a les quatre del matí, llesta per a tornar a la sala d'assajos i practicar encara més una actuació que es presenta com una de les favorites per guanyar aquesta nit.

"Jo vaig a totes. Si no, no dedicaria tantes hores a això. Però tampoc em decebria si no guanyés, perquè el meu equip i jo ho hem donat tot per aquest micròfon de cristall", afirma davant una possible victòria que els eurofans han batejat com "chanelazo".

Afirma que el més dur no han estat les hores invertides, una cosa a la qual està acostumada pels seus anys de treball com a intèrpret de musicals, sinó que "és igual que aquí tinguis un mal dia, que has de motivar al grup amb energia i estar al davant amb tot".

No cita l'onada d'atacs verbals rebuts després de la seva elecció el gener passat, ni tampoc les crítiques d'algun polític que posava en dubte el caràcter feminista de la seva cançó, coses que s'han anat difuminant amb el temps fins a convertir la seva candidatura en una de les més secundades i menys discutides d'Espanya.

Ha enamorat Chanel?

 "Jo faig les coses no pel resultat, sinó des d'un altre motor, que és l'honestedat i la sinceritat. Faig les coses per amor. Jo no parlo des del cap i potser per això la gent ha empatitzat", afirma "il·lusionada" per la gran quantitat de missatges positius rebuts.

El seu director d'escena i coreògraf, l'estatunidenc Kyle Hanagami, col·laborador d'estrelles com Jennifer López, va idear per a la final una proposta que estira el clixé de l'espanyol. "És molt intel·ligent, perquè són tòpics portats a una actuació de 2022", defensa la intèrpret, nascuda a l'Havana fa 31 anys.

"Les meves arrels em tiren moltíssim. A la meva casa s'ha escoltat molt a Gloria Estefan, a Celia Cruz, La Lupe, Van Van o Orishas... " explica l'artista que diu ser qui és per la seva essència "i la disciplina i la tècnica apreses a Catalunya".