La joiosa lectura de Zero Bombai, de G.C.Claramunt, acabada de publicar per Llibres Parcir, en la qual un taxista de Manresa viu una nit mogudeta amb dues noies angoixades, m’ha portat a considerar unes quantes pel·lícules de diferents nacionalitats relacionades amb aquest món dels conductors que lloguem per traslladar-nos d’un lloc a l’altre. No sé si he triat les millors, però em penso que val la pena recordar-les, aprofitant l’avinentesa.
La primera, sens dubte, és Taxi Driver, del benvolgut Martin Scorsese. Veure en Robert de Niro portant la bellíssima Cybill Shepherd a un cine porno, rapant-se la closca estil iroqués i preguntant-li al mirall «You’re talking to me?» és assistir a moments mítics del cine del guardonat director criat a Little Italy. De Niro es va passar setmanes fent de taxista als voltants de Times Square per representar aquest exmarine provinent de la guerra del Vietnam, que pateix insomni, s’encaterina de la col·laboradora de la campanya d’un senador i s’entesta a fer justícia contra els que prostitueixen una adolescent Jodie Foster.
Després passem a Nit a la Terra, de Jim Jarmusch, cinc episodis sobre taxistes i els seus recorreguts per Los Angeles, Nova York, París, Roma i Hèlsinki. A L.A. assistim a un duel interpretatiu entre Winona Ryder i Gena Rowlands. A Nova York, Armin Mueller Stahl és un antic pallasso emigrat de l’Alemanya Oriental, que es despista contínuament conduint un taxi per Brooklyn. A París, un taxista de color –Issach de Bankolé– viu moments tibants amb uns racistes i un episodi un xic sorprenent amb una clienta cega. A Roma, el taxista és Roberto Benigni, que fa una confessió completa i detallada a un sacerdot, fins a escandalitzar-lo mortalment. I l’episodi d’Hèlsinki és un clar homenatge als directors finesos Aki i Mika Kaurismäki.
L’iranià Jafar Panahi –autor d’El globus blanc i El cercle– fou condemnat a presó pel govern teocràtic del seu país per raons polítiques, acusat d’estar rodant un film sobre els esdeveniments posteriors a les eleccions del 2009. Amb la prohibició de fer cine per part de les autoritats, es fa xòfer d’un taxi i col·loca la càmera en el tauler de control del vehicle per anar filmant els diàlegs que estableix amb persones triades com a clients. Per una banda, resulta un documental sobre els carrers de Teheran i, per l’altra, un recull de les opinions sobre la vida controlada dels seus habitants.
A Colateral, de Michael Mann, Jamie Foxx veu pujar al seu auto, primer una Jada Pinkett Smith, que fa d’empleada al departament de Justícia, i després un misteriós Tom Cruise, que li ofereix 600 dòlars si el porta a cinc llocs i espera ben quietet que ell faci la feina que li correspon com a assassí a sou.
En el paper del cap d’un càrtel mexicà de la droga trobem en Javier Bardem. Potser és un film en el qual l’acció passa pel damunt de la versemblança, però no s’ha de negar que Mann –realitzador d’El darrer dels mohicans i Heat– sap mantenir el ritme i l’interès.
