Primera i agradable sorpresa de Canes 2022: Top Gun: Maverick és un dels millors blockbusters que s’ han estrenat els darrers anys. Aquí i a on vulgueu. Algú podria pensar que el festival de Canes no tindria una mala cinta dins de la seva programació, però si donem un cop d’ull a anys anteriors podem trobar alguna gran producció nord-americana com aquesta justificada només per la presència de grans estrelles. I sí, Top Gun: Maverick té un formidable càsting (Tom Cruise, Jennifer Connelly, Miles Teller...) però aquesta segona part del popular film dels vuitanta posseeix una solidesa i qualitat com a film que no necessita cap justificació. De fet, qui signa aquestes ratlles no es considera precisament un fan d’aquella primera pel·lícula. Top Gun: Maverick podria ser una sorpresa però si repassem els seus crèdits veiem que al darrera hi ha el guionista de Sospitosos habituals (Christopher McQuarrie), el director de l’efectiva Oblivion (Joseph Kosinski) i el que potser sigui el productor més astut i perseverant a Hollywood les darreres dècades: Tom Cruise. L’actor és un supervivent nat que ha superat crisis de popularitat que haurien enfonsat a qualsevol altre i que ha sabut portar els seus films a l’excel·lència. I només cal pensar en els brillants darrers lliuraments de la nissaga Misión: Imposible. Top Gun: Maverick és una atracció de fira dramàticament brillant, amb un crescendo aclaparador, que commociona per la versemblança de les seves imatges, sovint bellíssimes. Resulta impactant veure una gran producció com aquesta sense cap efecte especial artificial i amb unes escenes de lluita aèria que et fan pensar tota l’estona com han aconseguit realitzar-les... En l’ànima del film, McQuarrie ha escrit una pel·lícula d’aparença senzilla, però amb una astúcia psicològica sorprenent que no només sap reivindicar les emocions dels anys vuitanta, sinó aquelles que ens encaren a un passat estimat que sospitem que no tornarà. Per acabar, remarcar el treball en la banda sonora de Harold Faltermeyer, Lady Gaga i Hans Zimmer, un compositor que sempre reivindica que la música son com les ales d’un film.
