El personatge de Sherlock Holmes, el genial detectiu victorià de Baker Street 221 B creat per Arthur Conan Doyle, sembla que, inspirant-se en el seu professor John Bell de la Universitat d’Edimburg, és un dels més adaptats al cinema. Tots recordem la sèrie de 14 films que Basil Rathbone va interpretar per a la Universal, del 1939 al 1946, la figura de Peter Cushing per a la Hammer, la solidesa de Jeremy Brett a la sèrie televisiva de Granada TV, abominem segurament dels trepidants films de Guy Richtie i, en canvi, ens mostrem agradablement sorpresos davant l’enginyosa recreació que representa Benedict Cumberbatch a la producció de Stene Moffat i Mark Gatiss per a la BBC. Tot això sense comptar les puntuals intervencions de Clive Brook, Christopher Plummer, Robert Stephens, Roger Moore i Ian McKellen .

La primera pel·lícula amb Holmes fou Sherlock Holmes perplexe, un curtíssim de 30 segons, en què un lladre capaç d’aparèixer i desaparèixer escamoteja diversos objectes davant dels nassos d’un detectiu, que no se’n sap avenir. Rodada en principi per ser exhibida en el Mutoscope –semblant al kinetoscopi d’Edison–, un aparell que permet la visió individual de les cintes aplicant l’ull a una lent i fent girar un disc amb imatges gravades, ara es pot veure a YouTube.

Fa vuit anys, a la Cinematèque Française, es va descobrir un film que es considerava desaparegut. Es tracta de Sherlock Holmes, d’Arthur Berthelet (1916), interpretat per William Gillette, el primer actor que es va fer popular en el paper. Amic personal de Conan Doyle, va ser l’home que va portar al teatre el seu famós investigador, en concret el va estrenar al Teatre Garrick de Broadway el 6 de novembre de 1899, i el va passejar pels Estats Units i pel Regne Unit en més de 1.300 representacions. En escena lluïa la famosa gorra de caçador, que l’il·lustrador Sidney Paget va dibuixar a la revista Strand, fumava la pipa corba, tocava el violí i sembla que fins i tot apareixia una xeringa de temps en temps. Seva és la famosa frase Elemental, estimat amic meu, que mai va pronunciar Holmes a les novel·les. La seva intervenció –juntament amb l’empenta d’una multitud de lectors– va fer que Conan Doyle es repensés d’haver fet morir Holmes a les cascades de Reichembach.

William Gillette no va ser un actor qualsevol. Fill d’un senador i d’una mare descendent d’un líder de l’església puritana, va haver de lluitar contra la família per imposar el seu desig de dedicar-se al teatre. Comptem que va escriure 13 obres teatrals –entre elles Held by the Enemy i Secret Service, ambientades a la guerra civil–, va fer de productor i adaptador i va arribar a patentar un grapat d’efectes especials.

El film d’Arthur Berthelet agafa elements de diferents relats holmesians, però la línia argumental principal es basa en Escàndol a Bohemia. Gillette interpreta amb una sorprenent contenció, mesurant molt bé cada gest, a diferència dels altres actors que ho fan amb la gestualitat exagerada pròpia del cinema d’aquells temps. El film fa servir els plans fixos de perspectiva frontal, però deixa anar uns quants fosos encadenats sense variar la imatge, no se sap amb quina pretensió.