L’any passat el festival de Canes el va guanyar un film que era més cronenbergià que Cronenberg, el Titane de Julia Ducournau. Enguany la cinta més esperada és Crimes of the future, una pel·licula on Cronenberg sembla voler exagerar tots els elements de la seva personalitat. Potser a la recerca d’una Palma d’Or que sembla que se li resisteix tot i que molts cinèfils aquí tenen els dits creuats desitjosos que el moment hagi arribat. Tradicionalment els films que generen divisió no guanyen premis i Crimes of the future ha nascut per dividir els seus espectadors entre els que acaben el film i els que surten corrent davant de l’horror extrem de la proposta. Exagero? Bé, tot i que ens esperàvem quelcom pitjor, la veritat és que 15 persones van abandonar la projecció de premsa durant els darrers 20 minuts... Canes és un festival que ha viscut sempre de la polèmica i l’impacte... Què porta a aquest final tremebund? «La nova carn» sense límits, la filosofia que ens ha explicat el doctor Cronenberg des que va començar la seva carrera i que converteix els límits de la carn humana en una metàfora de les nostres insondables angoixes. Concretem. Com diuen en el fosc futur distòpic on se situa el film «la cirurgia s’ha convertit en el nou sexe» i molts humans se sotmeten a operacions en viu observades per espectadors. Saul Tenser, un performer interpretat per Viggo Mortensen, medita quina ha de ser la seva escenificació definitiva. L’actor, fidel des de fa anys a Cronenberg, s’acompanya en aquest viatge imprevisible de Léa Seydoux i Kristen Stewart, que va substituir la potser massa innocent Natalie Portman al darrer moment. Crimes of the future és el retorn definitiu a un Cronenberg que semblava estilísticament molt desorientat els darrers anys i que, malgrat no tenir les virtuts cinematogràfiques d’altres temps, aporta ara una de les seves cintes més reconeixibles, fascinants i temibles. Cal fer menció especial a tots els departaments artístics del film en la creació de l’atmosfera única del film, especialment a la música de Howard Shore, un altre dels col·laboradors imprescindibles de la filmografia de Cronenberg.
