Maigret no és únicament la recuperació per a la gran pantalla d’una icona de la cultura francesa sinó la primera trobada entre el cineasta Patrice Leconte (París, 1947) i l’actor Gerard Depardieu (Châteauroux, 1948). El primer li regala un heroi cansat i el segon li torna la confiança dotant la llegendària figura del comissari d’una vulnerable humanitat. Laconte fa de Depardieu el pal de paller d’un film on, al capdavall, la investigació criminal ordida per Georges Simenon és el menys important. Maigret, basada en la novel·la Maigret y la joven muerta publicada el 1954, arriba als cinemes després de la seva projecció en la darrera edició del BCN Film Fest.

Paris, dècada de 1950. El cos d’una bella jove vestida amb un elegant vestit de nit apareix en una plaça. El cèlebre inspector Jules Maigret, al final de la seva carrera i aconsellat seriosament pel seu metge perquè deixi de fumar la seva llegendària pipa, s’encarrega d’investigar el cas, però li resulta impossible identificar a la víctima, ja que absolutament ningú sembla haver-la conegut ni recordar-la. En el transcurs de les seves indagacions, el camí de Maigret es creua amb el de Betty, una jove delinqüent amb una semblança sorprenent amb la víctima. Tot això desperta en Maigret el record d’una altra desaparició molt més antiga i íntima. Un retrat atmosfèric, fosc i melancòlic d’un Maigret ombrívol, conscient de la seva edat, d’un món que ha desaparegut i amenaçat per fantasmes del passat on el focus no és l’assassí sinó la víctima i l’ocàs del mateix detectiu.

Maigret és una coproducción franco-belga que encapçala un enorme (en tots els sentits) Gérard Depardieu (Cyrano de Bergerac, Astèrix i Obelix, Els miserables) acompanyat de Jade Labeste (Volontaire, Nos vies formidables) amb Anne Loiret (La vida de Adèle) en el paper de madame Maigret. Leconte (El marido de la peluquera, La chica del puente) dirigeix i adapta una novel·la que aconsegueix transmetre l’ambient fosc i humit del París dels anys 50 en una trama clàssica que no busca el factor sorpresa. El 1989, Laconte ja va adaptar Simenon a Monsieur Hire.

En el cinema, Maigret ha estat portat a la petita i gran pantalla en més d’una cinquantena de produccions només a França amb els recordats rostres de Jean Gavin o Gino Cervi. Ve de llunt: Simenon va ser el primer novel·lista en ser adaptat a la gran pantalla amb l’aparició del cinema sonor.