Té quaranta anys, és de Súria i ja atresora un bagatge com a dramaturg prou rellevant, fins el punt que diumenge passat es van representar tres de les seves obres simultàniament en diferents escenaris del país. Roc Esquius ha estrenat L’altre a la Sala Beckett -on hi fa estada fins al 5 de juny- amb un text que compendia les claus de la seva escriptura teatral.
Teatre amb missatge. Roc Esquius té una formació com a enginyer informàtic que reflecteix sovint en la dimensió tecnològica dels seus textos. Però el teatre del surienc és profundament humanista i les seves peces tracten grans qüestions com la responsabilitat de l’individu envers el col·lectiu (Claqué o no), la dificultat per expressar emocions (iME), l’impacte de les xarxes socials en les nostres vides (Likes), la transcendència de l’amor (ELI), les relacions laborals en el món del segle XXI (Angle mort) i el sentit profund de l’amistat i la solitud (L’altre).
L’altre. L’autor surienc planteja que «estem vivint un moment en el que la companyia humana ja és un producte; es venen robots, aplicacions i tecnologies per fer-nos companyia i hem de decidir quin ús en volem fer». A l’obra, dos enginyers estan enllestint uns androides que han d’ajudar a combatre la solitud i l’aïllament. «La pandèmia ha accelerat el procés, molta gent se sent sola», indica. Podria semblar un escenari de ciència-ficció, però l’hemeroteca recent ens proporciona notícies com la d’un japonès que es va casar amb una cantant virtual que viu en forma d’holograma.
Esperança. «L’obra és un cant a l’amistat, a la gent que ens envolta, a estar amb nosaltres mateixos i amb les persones que tenim al costat», afirma Esquius convidant, alhora, a anar «més enllà del que ens porti la intel·ligència artificial» perquè «la humanitat cobreix zones que les màquines no poden ocupar». A L’altre, l’autor apunta que «quan xategem amb una màquina, essent-ne conscients, ens hem de preguntar si és important o no ho és que a l’altra banda hi hagi una persona». Un tema pertinent en una societat en la que cada cop més «dues persones queden, s’asseuen i si estan una hora mitja juntes potser se’n passen una mirant el telèfon mòbil».
Dos actors, sis personatges. El text pot semblar fill dels temps confusos de la pandèmia però data del 2019. «Un dia, el Cesc Casanovas i l’Àlex Ferré em van venir a buscar per treballar plegats», explica el surienc: «amb el Cesc teníem com un compte pendent perquè havia de participar a Sàpiens però al final no va poder. Així doncs, els vaig escriure L’altre, des del primer moment tenia clar que seria per dos actors però després de la lectura dramatitzada que es va fer a la Beckett quan encara estàvem en pandèmia la sala em va oferir portar el text a escena i vaig pensar que posar-hi sis personatges em donava l’oportunitat de tenir més capes per explicar la història». La barreja de personalitat proporciona moments hilarants de fregolisme.
Un to de comèdia. A finals del 2018, Esquius va estrenar ELI a la Sala Versus Glòries, una peça que ocupa un espai propi dins la seva trajectòria perquè la reflexió sobre l’amor que hi proposa no arriba a l’espectador en clau de comèdia. «La història no ho demanava perquè davant per davant hi havia dues persones que no sabien com dir-se les coses», recorda. Però la resta de la seva producció, sempre amb qüestions de gran profunditat filosòfica sobre la taula, tenen una pàtina de comèdia. «Em conec, sé que escric obres denses, i crec que és millor veure-les amb un somriure», admet.
Els joves. «Mentre escrivia, no pensava específicament en els joves», reconeix Esquius, però L’altre els interpel·la perquè ens presenta una societat que ja comença a treure el cap, una societat on la solitud es combat amb robots i no amb persones. «Els joves es fan seves les meves obres, i això m’enamora», indica Esquius, alhora que adverteix que aquest grup de població «ho té complicat» amb el món que s’està dibuixant: «mai abans hi havia hagut unes taxes de depressió i suïcidis entre els joves tant altes com ara; ho hem de combatre».
El públic del demà. Enllaçant amb el punt anterior, Esquius també valora la connexió del seu teatre amb els espectadors joves perquè «ells són el públic del futur». Un apunt gens negligible en un moment en que el tema de moda a l’escena catalana és la falta de públic a les platees barcelonines un cop superada la pandèmia del coronavirus. «Tenim un deute amb els joves, els hem de captivar i fer que vagin al teatre, per això hem de fer obres que els interpel·lin», assegura el surienc.
Sergi Belbel. Esquius i el reputat director i autor teatral van establir relació el 2015 quan el surienc es va apuntar a un curs que impartia l’ex-director del Teatre Nacional de Catalunya. A principis del 2018, Belbel va dirigir Sàpiens, escrita pel bagenc, a la Flyhard, i des d’aleshores el vincle s’ha anat fent cada cop més estret. Tal i com reconeix Esquius, «un dels temes dels que volia parlar a L’altre és el llegat, que jo visc amb el mestratge que fa el Sergi amb mi». A parer d’Esquius, «això, al segle XXI, és transgressor, perquè que algú es prengui el temps d’ensenyar-te un ofici, uns valors, ... és molt important».
Muntatges de llarg recorregut. L’altre es va estrenar fa uns dies a la Versus mentre Angle mort feia estada a l’Aquitània (aquest dissabte, 28 de maig, arriba a Sallent) i Likes continua girant. Els textos de Roc Esquius acostumen a tenir una vida llarga com la que pressumiblement li espera al seu darrer projecte. L’altre ja està confirmat que farà gira per Catalunya.
El proper repte. Sense sortir de la Beckett, Roc Esquius participarà en l’homenatge col·lectiu que es retrà a la figura de Josep Maria Benet i Jornet, del 10 al 12 de juny. En el marc de la Mostra del Laboratori Peripècies, es representaran sis obres mai abans juntes del desaparescut autor, sota el títol d’Apunts de la bellesa del temps. Els muntatges es desplegaran en diversos espais de l’equipament del carrer Pere IV de la capital catalana.
