Pocs músics poden presumir, actualment, de tenir un so tan inconfusible com el de Manu Chao (París, 1961). Amb vora 40 anys de carrera sobre els escenaris sota múltiples identitats i projectes, l’exlíder de Mano Negra passarà aquest divendres per la Stroika de Manresa com a El Chapulín Solo, nom manllevat de la cultura televisiva mexicana dels anys 1970 amb què recupera algunes de les cançons clàssiques del seu repertori. Això sí, amb un format acústic (acompanyat per Lucky Luciano a la guitarra i Miguel Rumbao a la percussió) lluny dels directes explosius i farcits de músics corrent amunt i avall que van caracteritzar les gires de Chao durant anys. Repassem algunes de les cançons més populars del seu repertori i que, alhora, serveixen per aportar una mica de llum a una figura icònica.
Clandestino...
La primera estació d’aquest recorregut és obligatòria. Publicat fa prop d’un quart de segle, el debut de Chao en solitari obria amb un tema homònim que va acabar sent un himne per a les persones migrades a una i altra banda de l’Atlàntic, va convertir el cantant en una mena d’ídol profètic... i va despatxar milions de còpies en una època en què la indústria musical encara no havia començat a perdre múscul. Versionat i reversionat en directe, ben segur que el públic de la Stroika corejarà amb convenciment el clam de ‘mano negra, ilegal’
... Desaparecido
Juntament amb el tema anterior forma un díptic inseparable, tan metafòricament per descriure l’artista com, literalment, en la continuïtat d’aquell primer disc. Autodefinit com a nòmada i addicte al viatge, la llegenda situa Chao com un músic errant que pot aparèixer per sorpresa a qualsevol punta de món per fer-hi un concert pràcticament no anunciat. Què hi ha de cert en aquesta imatge? La biografia Clandestino: En busca de Manu Chao del periodista britànic Peter Culshaw posa una mica de llum a aquests períodes que alternen estades imprevistes a capitals europees, l’Àfrica Occidental i, sobretot, l’Amèrica Llatina.
Mr. Bobby
Part de la premsa ha tingut l’agosarada temptació de comparar el francès amb Bob Marley. Paral·lelismes a banda, el jamaicà va ser el protagonista d’aquest tema inclòs en el segon àlbum en solitari de Chao Próxima estación... esperanza (2001) i un dels més defensats en directe. Més lluminós i festiu que el primer disc, com recorda Culshaw, aquest segon va dividir en part els seguidors del músic, alguns dels quals van acusar-lo d’haver rebaixat el to crític i haver cedit a un so més comercial. El senzill Me gustas tú, reproduït fins l’extenuació aquell estiu i posteriors, va donar encara més arguments als seus detractors.
La vida tómbola
Navegant a la meitat de La Radiolina (2007) Manu Chao hi va situar aquesta melodia sobre l’atzar a mig camí entre Marisol i Diego Armando Maradona, que apareix citat com a exemple. Un altre tema que segueix l’esquema clàssic de les obres del francès i que, com també passa amb Me llaman calle del mateix disc, pren major volada amb les interpretacions més nues possibles. D’aquí que sigui una ferma candidata a sonar avui.
¿Por qué te vas?
En el repertori d’aquesta nit ben segur que tampoc hi faltaran algunes de les versions que Chao, amb el temps, ha construït com a part del seu llegat musical. Dos dels exemples més clars d’això en són aquesta de José Luis Perales popularitzada per la britànica Jeanette els anys 1970 i Me quedo contigo, de Los Chunguitos. Dos estils diametralment oposats i que el francès ha sabut arrelar al seu univers particular.
Un certamen en dues jornades, de nou al Palau Firal
Hereu del Vibra, el Festival Flames se celebrarà al Palau Firal en dues úniques jornades, el 23 i 24 de juny. El dijous 23 de juny, pujaran a l’escenari Lal’ba, Smoking Souls, Los Chikos del Maíz, Lágrimas de Sangre i JazzWoman. Un dia després, el divendres 24 de juny, arribarà el torn dels directes de Lil Russia, Xavi Sarrià, ZOO, Auxili, El Pony Pisador i Tropical Galaxia. El concert d’avui de Manu Chao, que torna a la sala manresana una dècada després, servirà de festa de presentació.
