Quiosc

Regió7

Pep Garcia-Pascual explora les relacions familiars a l’obra «Goyo»

El manresà torna a la direcció teatral amb una comèdia dramàtica al Tantarantana de Barcelona que parla sobre la sinceritat i els secrets

Pep Garcia Arxiu/Oscar Bayona

A la festa d’aniversari del Goyo hi són tots menys el Goyo. O, per dir-ho millor: hi falta el Goyo tal com sempre l’han conegut la seva germana i els seus pares. A partir d’una insòlita transformació que fa pensar en la que va patir Gregor Samsa esdevenint un escarabat per culpa de Kafka, té lloc durant setanta minuts un muntatge teatral que dirigeix el manresà Pep Garcia-Pascual al Tantarantana de Barcelona amb ganes de «parlar de les relacions familiars». Una obra en cartell fins al 5 de juny on figura la manresana Mireia Cirera com a ajudant de direcció.

«A les famílies hi ha aquella honestedat brutal de dir les coses sense filtre que a mi m’interessava poder expressar a l’obra», explica el manresà: «els tres personatges són molts clars i directes». Però no són els únics que entren a l’escenari: s’hi suma un armadillo fet amb origami que és, alhora, «anècdota i detonant».

Goyo és un text d’Albert Ramos del qual l’actriu Núria Florensa va quedar fascinada i va proposar a Garcia-Pascual per dur-lo a escena. «Jo volia tornar a dirigir una obra en català de petit format i l’Albert ens va comentar que tenia els drets compromesos amb una altra companyia, però aquesta no tirava endavant i va dir que podíem entomar-ho nosaltres», indica el manresà.

Florensa (esquerra), Alabart, Casan i l’armadillo FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

El text, inèdit fins que es va estrenar fa uns quants dies a la sala Àtic 22 del teatre del Raval, va obtenir el Premi Ciutat de Manacor del 2020 però no s’ha pogut mostrar fins a la primavera d’enguany amb un trio interpretatiu i un equip artístic que van superar els atzars i els entrebancs d’uns temps complicats. La companyia Laiogurt va fer una estada de residència la temporada passada al mateix Tantarantana, que va ser la llavor de l’espectacle que acull l’equipament.

Dins i fora de l’escenari

La polièdrica trajectòria professional de Pep Garcia-Pascual ha transitat diversos territoris creatius, però allò que més temps li ha ocupat en l’última dècada ha estat el projecte de Parking Shakespeare, el grup que ha popularitzat les funcions a l’aire lliure durant les tardes d’estiu i del qual n’ocupa la direcció artística. «El treball anterior com a director va ser el Hamlet or not que vam fer amb Les Mirones al Poliorama el 2019, una representació en anglès per al públic adolescent», explica.

Parking va néixer el 2009, i amb el pas dels anys, a la producció estiuenca anual se n’hi va afegir una d’hivernal. El 2011, Garcia-Pascual va dirigir l’espectacle El Pau i la Maria en Concert i, posteriorment, va dur les regnes de la versió en anglès de Contra l’amor (Against Love), d’Esteve Soler, per l’Institute of the Arts of Barcelona.

La direcció de Goyo li arriba en un moment en què, amb Parking, del qual és director artístic, funcionant a ple rendiment, es pot dedicar a prendre part també en altres projectes, tot i la feliç complicació de la recent paternitat. «Com em sento tornant a dirigir? M’agrada poder jugar amb els intèrprets, fer que vinguin cap als llocs que jo els proposo», comenta. «M’ho passo bé anant cada dia a assajar, em carrega d’energia», afegeix, tot i reconèixer que el procés de preparació de l’obra actual ha patit diverses interrupcions.

Una família com tantes altres

Els personatges de Goyo «es diuen la veritat encara que faci mal». La història comença quan els pares i la germana del Goyo es retroben per celebrar l’aniversari del jove. Però no apareix i, inesperadament, irromp un armadillo en escena. Un moment surrealista que genera una multiplicitat de lectures. «Hi és, el Goyo? S’ha transformat en una altra cosa? És una absència que ha patit la família? Ha marxat?», pregunta Garcia-Pascual talment com ho fa cada espectador, que pot centrar la mirada en el noi que hi és i no hi és, en una germana de mirada infeliç i que viu a Leverkusen amb el seu marit, en un pare perdut en l’apatia de qui se sent en fora de joc o en la mare que sembla disconforme amb tot. «I, a més, hi ha un secret, un elefant a l’habitació», apunta el director manresà.

«Mentre anàvem assajant, em vaig adonar que l’obra em transportava a l’univers de Wes Anderson, que no sé mai si m’agrada o no però m’ho passo bé amb les seves pel·lícules», reconeix Garcia-Pascual. L’espectador, tot i l’element de realisme màgic que recorre el text, es pot sentir «identificat» amb els personatges perquè «podrien ser els nostres veïns.

Goyo proposa un viatge a través d’unes situacions quotidianes que traspuen optimisme. «Hi ha un desànim a la societat per culpa de les males notícies, la pandèmia, el desordre, governs que no governen... A nosaltres, aquesta espurna d’optimisme que hi ha a l’obra ens ajuda», admet. El sector viu un moment complicat: «Hi ha una precarietat que fa que tothom hagi de fer mil coses, i això et passa factura en el procés creatiu. Hi va haver molts temes que la pandèmia va ajornar i ara surten tots de cop, tot plegat esgota molt».

Compartir l'article

stats