Amb el públic aplaudint dempeus i uns quants bravos sonant des de la platea gairebé plena del teatre Conservatori. Així va acabar ahir a la tarda l’estrena del concert-espectacle de l’Orfeó Manresà Ignasi, el viatge, amb què l’entitat manresana s’ha afegit a la commemoració dels 500 anys, enguany, de l’estada del sant a Manresa. Un recorregut musical per la seva vida ambiciós i ben portat.
La peça que va tancar Ignasi, el viatge, composta expressament per a l’ocasió pel director del muntatge i de l’Orfeó Manresà, Xavier Pagès, titulada com l’espectacle, va ser la que va arrencar més aplaudiments. Un cant final que parla amb emoció de la relació entre el sant i la capital del Bages. Una efectiva injecció de manresanisme. Va protagonitzar el bis, que igualment va ser molt aplaudit.
El muntatge, interpretat per les 32 veus de l’Orfeó amb l’acompanyament en algunes peces del grup instrumental La Caravaggia, beu de música (la majoria) coetània al fundador de la Companyia de Jesús per explicar el seu viatge vital. Ho fa amb una posada en escena senzilla però efectiva. Situa l’espectador a cada episodi mitjançant una breu introducció amb la veu en off de Joan Torner, un dels baixos de l’Orfeó, i amb la projecció d’imatges. La vall d’Azpeitia per parlar de la mare d’Ignasi, a qui va perdre d’adolescent; el castell d’Arévalo, on el van enviar i va ser educat a la cort del tresorer del regne de Castella; el castell de Nájera, on ambiciona convertir-se en «un grande de Espanya»; el castell de Pampona, on el fereixen. «Tot té un preu i jo ja l’he pagat. M’han trinxat la cama», deia la veu en off. I el seu pelegrinatge i transformació després de recuperar-se i de reflexionar molt a la seva casa natal. Montserrat, Manresa -«el nou Íñigo començarà a Manresa. Em diuen l’home del sac»-; la Cova, la Il·lustració del Cardener i, finalment, el Pont Vell, per on va arribar a Manresa i per on en devia sortir per continuar el viatge fins a Terra Santa.
Després d’algun tema, els cantaires, que duien com a indumentària unes peces verdes i granes, van anar deixant a un costat de l’escenari elements per simbolitzar aquesta transformació: un casc, les crosses, l’espasa...
Les peces musicals que van sonar més rodones van ser les que van sumar més veus, com la festiva Hoy comamos y bebamos (Juan del Encina), que va rebre el primer aplaudiment; Ensalada-La guerra (Mateu Fletxa), molt exigent, en què la formació va anar variant; Ave Maria (Paul Mealor), també aplaudida; i Miserere mei, Deus (Gregorio Allegri), on van brillar especialment les sopranos.
Ignasi, el viatge és un muntatge dinàmic que dura poc més d’una hora i que juga amb la ubicació de músics i cantants. A The Deer’s cry (Arvo Pärt), les veus es van repartir entre la part posterior de la platea i els laterals, embolcallant el públic amb una interpretació molt introspectiva. En altres peces, alguns cantants i músics es van col·locar a les llotges més properes a l’escenari.
El cant final, amb els músics vestits de blanc a la part de dalt, com un reflex de l’austeritat que va vestir la transformació d’Ignasi a Manresa, va posar el colofó al muntatge. Tretze peces musicals, deu de les quals cantades, i més d’un any de feina.
L’anècdota la va posar el falciot que es va colar a l’interior del teatre i va volar una breu estona per sobre dels caps de la platea, fins que el van atrapar. Després de la intensa immersió en la vida d’Ignasi, qui vulgui fer en aquesta visita inesperada una lectura mística, té permís per fer-ho.
Un muntatge que es podria exportar
Josep Camprubí, coordinador d’Ignasi, el viatge amb Joan Torner i autor amb ell i Xavier Pagès del guió, no descartava, ahir, la possibilitat que el muntatge es pugui veure en altres ciutats del Camí Ignasià, tot i l’alt contingut manresà que té. «No renunciem a res», comentava. Remarcava que, malgrat no ser, econòmicament parlant, del nivell d’El retaule de la Llum i Ciutat, a nivell creatiu i de treball amb les veus, ha suposat «un pas més» en la trajectòria de l’Orfeó Manresà.
