Suite in Stile Antico. Aquest és el títol de l’obra per a l’OBC (Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) creada pel compositor bagenc Manel Ribera per encàrrec de L’Auditori i Barcelona Creació Sonora, que estrenarà el 3 i 4 de febrer del 2023, sota la direcció de Rebecca Tong. És, explica, el primer «encàrrec» que rep «a casa» després d’haver dirigit els seus esforços professionals fora del país. A Europa, a Alemanya, sobretot. Però també a Amèrica. L’abril del 2019 estrenava a Chicago la seva primera òpera de cambra, Triumphal Day, basada en el text Dia triunfal (Anagrama, 2017) del gallec Manuel Rodeiro. No ha estat fàcil però tot arriba, reflexiona, sobretot «si tenim en compte que, per exemple, el mestre Joan Guinjoan no va poder estrenar la seva primera òpera fins 12 anys després d’haver-la compost».

Professor de l’ESMUC, ara d’interpretació clàssica i contemporània, Ribera ha reduït hores de classes per poder-se dedicar a la composició: «després de l’aturada per la pandèmia, ara tot s’ha reactivat. Tinc molta feina que és com dir que tinc molta sort, perquè em dedico a fer el que m’agrada». Sis projectes en dos anys per estrenar l’any que ve. A Catalunya, a Lisboa, a Suècia...

Suite in Stile Antico es basa en un mètode, el Partimenti, esquemes sobre els quals s’aprenia a compondre patrons musicals i que «prové de la tradició napolitana d’ensenyament musical», utilitzat fins al segle XVIII i principi del XIX, explica. «Mozart, per exemple, va ser educat amb els Partimenti, un mètode que va arribar fins a Beethoven i que aconseguia autèntic mestratge tècnic als 12 anys. Que va donar autèntics genis». Al llarg del segle XIX, la tradició del Partimenti va caure en l’oblit fins que en els darrers anys diferents treballs musicològics han anat recuperant un sistema que «serveix per escriure música històrica». Amb Suite in Stile Antico, amb una durada entre 15 i 20 minuts, el santjoanenc porta el sistema al seu terreny: «agafo aquesta base i l’aplico al meu llenguatge contemporani, amb tècniques pròpies del XX i XXI, la descontextualitzo i afegeixo microtonalitats». Com a novetat en la interpretació, la peça serà per a dues orquestres, «l’OBC es dividirà en dos, tipus Cori Spezzati, afinades a distància de quart de to cadascuna».

Per a Ribera, «tot està inventat» el que és nou és «la relació que estableixes amb el teu llenguatge». La composició requereix el seu temps i moure els projectes, encara més. Així, un dels objectius del santjoanenc seria portar l’òpera en format més gran per escenaris de Nova York i Los Angeles. I al Liceu... Un projecte que segueix «el seu curs».

Becat i amb projectes al Bages, Lisboa i Suècia

Manel Ribera (Sant Joan, 1974) ha obtingut una beca Javier & Marta Villavecchia Fellowships del Centre for Aesthetics, Religion and Contemporary Culture and the Haas Library, a la Universitat Pompeu Fabra, amb un projecte de creació inspirat en Hildegard von Bingen, que donarà peu a una obra. També, entre els treballs del 2023 ja previstos hi ha Mirades creuades, per a 4 pianos i un sol intèrpret, amb el manresà Roger Illa, que s’estrenarà a Cal Gras i a Figueres; Variacions sobre el Llibre Vermell de Montserrat, al Festival DME de Lisboa (amb Eric-Maria Couturier, violoncel, i Bertrand Chavarria-Aldrete, guitarra); i un encàrrec per al suec Lund Contemporary.