Quiosc

Regió7

David Pintó porta al Kursaal el seu cant a l’esperança

El teatre manresà acull un «Messies» sobre les alegries i les pors del món actual escrit per l’autor bagenc i amb música d’Albert Guinovart

L’obra està pensada per a diversos cors, dos solistes i una orquestra de cambra | FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Els camins del reconegut compositor i pianista Albert Guinovart i el dramaturg i lletrista manresà David Pintó han tornat a convergir en un projecte singular que arriba aquest diumenge al Kursaal. Els dos creadors, que van coincidir a Mar i cel (2014) i en la creació de Scaramouche, s’han retrobat en el Messies que culmina el seu trajecte a la capital bagenca.

El projecte es va posar en marxa quan «en Josep Vila, amb qui havíem fet El conte de Nadal que des de fa uns anys es representa al Liceu, ens va dir que necessitava una cantata per celebrar l’aniversari dels Amics de la Unió. Fent una pluja d’idees del que podríem escriure va aparèixer aquest concepte. No teníem ni idea que només n’existia un. Ara resulta que només n’hi ha dos al món: el nostre i el de Haendel», explica Pintó. Els cors juvenil i infantil de l’entitat de Granollers pugen a l’escenari juntament amb l’Orquestra i el Cor de Cambra de la capital del Vallès Oriental, la soprano Núria Vilà i el baríton Toni Marsol.

«El nostre Messies és una peça impressionista plena de suggeriments. No parlem de cap tema en concret. No hi ha un fil argumental», apunta el manresà: «és una mena de collage emocional que parla de molts temes. Del mal que li estem fent al món on vivim, dels inferns que s’amaguen en les ciutats. En línies generals, el Messies vol transmetre un missatge d’esperança en aquests dies d’incertesa».

Així mateix, la peça també «és un cant a la ingenuïtat dels infants, a la seva innocència. La seva visió neta del món pot salvar el planeta de caure per sempre en una mena de desgràcia irreversible». Pintó reconeix que «les meves nebodes Ainet i Núria em van inspirar, mirar-les als ulls i veure la seva passió per viure i per descobrir coses m’inspira moltíssim».

L’autor explica que «hi ha tres grans fils argumentals: la història d’una mare que engendrarà un Messies -la idea és que tots els nens són Messies potencials-, l’infern que hi ha en aquests petits paradisos que ens fan somriure i l’última part (més lluminosa i optimista) que ens recorda que cal estar agraït al que som i al que fem i que tot passa per alguna cosa».

Per a l’escriptura, Pintó es va fixar en l’estructura de Handel, però sense pensar en qui cantaria cada lletra, una feina que va concretar Albert Guinovart.

Compartir l'article

stats