Cineclub ofereix aquest diumenge la segona sessió que porta a Manresa algunes de les pel·lícules més significatives de la programació inclosa en la darrera edició del D’A, el festival barceloní dedicat a recuperar el millor cinema d’autor de la temporada. El títol que podrem veure, Aftersun, constitueix una raresa tan inclassificable com sucosa. El seu autor, Lluís Galter, va debutar fa dotze anys amb Caracremada, una de les operes primes més audaces i brillants del cinema català. El seu nou treball, extremadament insòlit, és molt difícil de descriure. El seu escenari és un càmping català, on dècades enrere va succeir un misteriós i tràgic esdeveniment (la desaparició d’un nen). Unes noietes, fascinades per aquest episodi no resolt de la crònica negra, creuen haver detectat un personatge sinistre que pot estar relacionat amb un suposat crim del passat. Si voleu gaudir d’aquest divertiment tan lliure, imaginatiu i heterodox, és aconsellable que us deixeu anar i no intenteu seguir la pel·lícula segons els patrons narratius i dramàtics convencionals. El director empordanès ens convida a submergir-nos sense complexos ni prejudicis en un collage summament minimalista i juganer. Galter combina enginyosament les textures i els estils més dispars: comença com un film familiar (la seva parella i la seva criatura apareixen en el pla inicial), segueix com un documental policíac i s’embranca després en una aventura infantil... Aftersun és un proposta decididament oberta i entremaliada que, entre moltes coses, ens proporciona una lectura deliberadament irònica i distorsionada de les atmosferes estiuenques i les vivències nostàlgiques. Oblideu-vos de les regles racionals i confieu cegament en l’experiència sensorial, sorprenent en cada pla, que ens ha cuinat un dels realitzadors més creatius i originals del nostre cinema.
