L’Ajuntament de Cardona ja té la memòria historicoarqueològica que va tenir lloc l’any passat al pont de l’Areny, també conegut com el pont vell de la Coromina, un element patrimonial que podria datar del segle XIII. La feina realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona és un primer pas en la recerca sobre l’evolució històrica del pont, que més endavant ha de permetre redactar un projecte de restauració.

Situat sobre el Cardener, en un indret estratègic perquè hi confluïen els camins de la vall salina, el pont té gairebé 80 metres de llarg, amb sis arcs de factura desigual i amb un setè arc amagat rere la fàbrica de l’Aranyó, i cinc tallamars de base triangular i carcanyols cecs al costat d’aigües amunt, en un avançat estat de degradació.

El pont era inclòs en la finca de l’antic molí de la Coromina o de l’Areny, que aprofitava la força de les aigües del Cardener primer per moldre sal i gra, i, més tard, per moure la maquinària de la indústria tèxtil. Aquest element està recollit en el Catàleg de Béns Protegits de Cardona i, des del 2015, està declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Els treballs que ha dut a terme l’SPAL s’han centrat en la documentació i en l’excavació. D’una banda, els tècnics van fer un buidatge exhaustiu de la documentació històrica escrita i gràfica; d’altra banda, van obrir cinc sondejos arqueològics repartits a la caixa del pont i a l’accés septentrional, i l’aixecament planimètric complet de l’estructura, tasca que ha facilitat l’estudi dels paraments i la identificació de fins a tretze fases d’evolució constructiva del pont.

El primer esment documental del pont el trobem al segle XIII: el seu nom apareix en el testament del vescomte Guillem I de Cardona. Més recentment, es té constància de les reparacions que es van realitzar a la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX. Entremig es troben nombroses refaccions i reconstruccions a causa dels aiguats i de les successives crescudes del Cardener al llarg dels segles XVII i XVIII.

La memòria recull les conclusions de tots els estudis efectuats i afegeix també el repertori de les unitats estratigràfiques localitzades, l’inventari dels materials arqueològics exhumats i tots els plànols i seccions de les estructures documentades. L’acció respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) números 8 (Treball digne i creixement econòmic) i 11 (Ciutats i comunitats sostenibles). Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de l’ONU el 2015 i formen part de l’agenda global 2030. La Diputació n’assumeix el compliment.