El comissari Maigret es revela com una de les figures més llegendàries de la literatura negra europea del segle XX. La creació més famosa de George Simenon (1903-1989) va aparèixer al llarg de quatre dècades en 78 novel.les, i inspirà una llarga filmografia (fou encarnat per intèrprets excepcionals com Jean Gabin i Charles Laughton) i nombroses adaptacions televisives. El mític policia francès torna a la pantalla gran després d’una llarga absència de 61 anys. Patrice Leconte ha rodat una versió de la novel·la Maigret et le jeune morte. El protagonista investiga el cas d’una jove amb arrels humils que és assassinada en el París de la postguerra, després d’haver-se relacionat amb la burgesia més influent de la capital. El director francès basteix un thriller auster, precís i deliberadament anacrònic, il·luminat amb un predomini de tonalitats fosques. L’autor de La chica del puente no està especialment interessat en desenrotllar un suspens absorbent, afermat en una tensió narrativa. El seu principal interès (i el tret diferencial del seu nou treball) rau en la radiografia brillant i profunda del seu protagonista. La humilitat d’un comissari proper i compassiu encomana una trama farcida de petits detalls (la tendra relació amb la seva muller) en què la sensibilitat més depurada enriqueix una trama delicada que defuig sempre de qualsevol vel·leïtat emfàtica. I evidentment el resultat final (magnífic) no seria el mateix sense la superlativa composició de Gérard Depardieu. El gran actor francès converteix cada pla en una lliçó d’emotivitat subtil i serena. Leconte, cineasta prolífic que ens ha regalat un bon grapat de perles (Monsieur Hire i El marido de la peluquera, entre d’altres), reivindica oportunament l’escola clàssica gal·la amb una mirada humanista i distingida.
