Regió7

Regió7

Beth | Cantant, compositora, actriu, presentadora, dissenyadora de roba
ENTREVISTA Beth Cantant, compositora, actriu, presentadora, dissenyadora de roba

Beth Rodergas: «Busquem emocionar tot tipus d’ésser viu»

La cantant surienca i la pianista sabadellenca Laura Andrés presenten demà el disc «Natural Women» a l’Abadal Music Fest

Beth Rodergas i Laura Andrés en una foto a Cal Berenguer, a Cabrianes ANNIE DE LA PAZ

Beth Rodergas i Cols (Súria,1981) tornarà a tenir un estiu «amb molts bolos»: alguns amb tota la banda per Origen, el disc amb cançons pròpies estrenat l’any passat, i els de la presentació de Natural Women, un àlbum de versions en femení que comparteix amb la pianista sabadellenca Laura Andrés. Avui actuaran en la cloenda de la primera edició de l’Abadal Music Fest, que acull el pati del celler de Santa Maria d’Horta d’Avinyó.

Origen va arribar quan feia vuit anys que no publicava disc. Només ha passat un any més i ja té un altre àlbum...

Li dic a la Laura: «has hagut de venir tu... i ens hem activat!». Però aquest és un disc diferent, de versions, i la preparació és més senzilla, perquè no s’ha de composar. Tot i que també hi ha hagut una feina de mesos, no és el mateix. Estic contenta. Havent fet tants concerts amb Origen m’ha tornat a agafar la cosa de no voler parar i el disc amb la Laura és l’excusa per continuar estant de gira.

Com va sorgir Natural Women?

El 8 de març del 2020, just abans de la pandèmia, em van trucar del programa FAQS per si volia cantar alguna cançó per celebrar el Dia de la Dona, i vaig pensar que havia de ser la cançó d’una dona i acompanyada d’una dona. Amb la Laura no havíem tocat, però li vaig demanar si li venia de gust fer amb mi Natural Woman d’Aretha Franklin. I ja allà, en entendre’ns personalment i musicalment, va sorgir la idea que molaria fer alguna cosa de dones. Però es va ajornar amb la pandèmia, el meu disc –en el qual la Laura ja va gravar els pianos i també vaig fitxar banda– i la gira... Quan vam posar-nos les piles, ja hi havia altres propostes d’artistes amb projectes de dones. Tot i que es pogués pensar que ens havíem copiat, vam tirar endavant perquè com més projectes de dones hi hagi, doncs millor.

És un disc de cançons de dones, versionades per dues dones, però no exclouen ningú com a públic...

De fet, als animals i a les plantes també els agrada la música! De fet, aquest és el missatge: som dones, fem cançons de dones, però busquem emocionar a tot tipus d’ésser viu.

Com van fer la tria de la dotzena de cançons del disc?

Va ser complex, perquè moltes dones han fet grans cançons, i alguna que jo veia claríssima ha quedat fora perquè després a piano o amb l’arranjament no acabava d’encaixar. Ha estat un procés lent, destriant i provant. Alguna no teníem cap dubte que hi havia de ser, perquè evoca a la infància, a l’adolescència, a la història de totes dues. Buscàvem cançons que emocionessin.

Quines cançons del disc li porten més records?

Eternal Flame [The Bangles] és de les primers cançons en anglès que cantava de memòria tot i que no sabia què deia més enllà «close your eyes, give me your hands», i em transporta al cotxe de la mare, al pis on vaig viure a Súria, a viatges i vacances perquè l’escoltàvem sense parar. One of Us [Joan Osborne] la vaig descobrir de més adolescent, quan començava a sortir, i descobria més grups. I Time After Time [Cyndi Lauper] la recordo de quan sonava al pub on anava a prendre alguna cosa... En els directes, quan veus les cares de la gent, veus que són cançons que porten a una etapa molt concreta, en la qual estàs descobrint la vida.

Són versions amb només la seva veu i el piano de Laura Andrés.

Volíem cançons superdespullades, per anar a l’essència del tema i regir-nos per l’emoció. Però al disc tenim col·laboracions: el cel·lo de la cardonina Noemí Pasquina, el contrabaix de Cristina Membrive i dues cantants: Chica Sobresalto (Maialen) i Ele.

I com és el directe?

Va bastant d’acord amb el disc i incorporem cançons en català i en castellà per sortir del repertori en anglès. Parlem de què significa cada cançó, de l’artista que hi ha al darrera, expliquem perquè l’hem escollida.

Van descalces de debò?

Volíem que fos molt íntim, molt proper, i tot és del Bages: vam fer les fotos a Cal Berenguer a Cabrianes amb Annie de la Paz, una fotògrafa de Súria; la maquilladora, Marta Valero, és de Manresa. I Dolors Guarro de La Rosa d’Abril ens va vestir el piano, molt bonic, i també li hem demanat que ens ho faci per als directes.

També seran diumenge a Súria, a la residència Bell Repòs.

Diumenge és un bolo familiar perquè el tiet és a la residència, i l’actuació és per als residents i familiars dels residents.

Compartir l'article

stats