Pere Cervantes publica la seva novel·la més viscuda, on retorna al Kosovo desfet per la guerra que va conèixer a finals dels 90 quan era observador de pau de les Nacions Unides.
La espía de cristal és un relat antibel·licista –en particular contra la violència contra les dones com a arma de guerra– en el qual conflueix una trama d’espionatge amb una història d’amor i la labor de dos periodistes de guerra que també tornen al país que van explicar sota les bombes. No és una novel·la «només» d’espies, remarca l’autor i policia nacional barceloní, sinó un retrat sobre els efectes devastadors de la guerra. A través de la ficció Cervantes torna a l’experiència més important de la seva vida per saldar «un deute» que tenia amb ell mateix.
Taibe Shala és una víctima de la guerra de Kosovo, l’última de les guerres dels Balcans. Periodista i intèrpret de les Nacions Unides, amaga més del que diu. És, de fet, una espia. Vint anys després, l’any 2019 desapareix misteriosament a Pristina. La trama d’espionatge té importància –com el va tenir, diu, en la teranyina d’interessos geopolítics del conflicte–, però Cervantes considera que la seva no és «només» una novel·la d’espies. L’autor diu que el relat apunta més aviat a la qüestió de la violència sexual com a arma de guerra.
