L’Operació Mincemeat no és especialment coneguda, però constituí el 1943 una jugada magistral del Servei d’Intel·ligència britànic a la Segona Guerra Mundial. Van aconseguir enganyar a Hitler: el mandatari nazi va pensar que les forces aliades desembarcarien a Grècia, però ho van fer a Sicília. Un suposat oficial britànic ofegat en una platja d’Andalusia amb uns documents comprometedors fou la primera peça d’una estratègia alambinada que reeixí i fou decisiva en l’evolució de la guerra.
El arma del engaño s’inspira en un llibre de Ben Macintyre i recrea aquest episodi històric, ja plasmat el 1956 a la pantalla gran (El hombre que nunca existió, filmada per Ronald Neame). La pel·lícula embasta un thriller polític i s’aferma essencialment en dos agents britànics. John Madden, tan aplicat com limitat, va gaudir d’una glòria efímera fa vint-i-cinc anys amb l’esplèndida i oscaritzada Shakespeare in Love. El nou treball regalima un esperit declaradament clàssic que remet a una tradició del cine bèl·lic anglès. El resultat final és interessant, però gens apassionant. La història conté molts punts atractius, històrics i romàntics, però el veterà cineasta, que mai s’ha caracteritzat per la seva inspiració, només és capaç de manufacturar una intriga sòlida i fluida que apel·la a la nostàlgia de l’espectador per un cinema tradicional afermat en una trama i uns personatges acurats. El film aposta nítidament per un neoclassicisme tan hàbil com poc enginyós, gens sorprenent però suficientment gratificant. El creador de La mandolina del capitán Corelli té, a més, la carta guanyadora d’un repartiment imposant, on excel·leix el versàtil i sempre formidable Colin Firth, un modèlic representant de la millor escola anglesa.
