El periodista i escriptor manresà Joan Esculies i Serrat (1976) va rebre aquest dimecres el Nèstor Luján de reportatges en el marc dels Premis Nacionals de Gastronomia, unes hores després que es fes públic que és el guanyador del Carles Rahola d'assaig que forma part dels premis literaris de Girona organitzats per la Fundació Prudenci Bertrana. La doble distinció li arriba a Esculies tres mesos després de la publicació de la monumental biografia de més de mil pàgines de Josep Tarradellas editada per Pòrtic.

La concessió dels premis literaris de Girona és una de les fites més esperades de l'any en el camp dels guardons literaris catalans. En l'edició d'enguany, el certamen ha premiat Martí Gironell amb el 55è Prudència Bertran per la novel·la El fabricant de records, sobre la vida del fotògraf ambulant de principis del segle XX Valentí Fargnoli, dotat amb 30.000 euros; Anna Gual amb el 45è Premi Miquel de Palol de poesia, dotat amb 6.000 euros, pel poemari Les ocultacions; i Arturo Padilla i Rubèn Montañá amb el 37è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, dotat amb 6.000 euros, per l'obra Veïns especials.

Martí Gironell, en una fotografia feta a l'exterior de Regió7 ARXIU/MIREIA ARSO

També són 6.000 euros la recompensa econòmica de la que s'ha fet mereixedor Esculies per Josep Fornas, el solucionador, l'obra vencedora del 43è Premi Carles Rahola d'assaig. La biografia del politic i editor Josep Fornas, que va ser una la mà dreta de Tarradellas a l'interior i una peça destacada de la lluita antifranquista, a més del fundador de l'editorial Pòrtic, sortirà publicada en un segell del Grup 62, com la resta de textos guardonats.

Els premis es van donar a conèixer aquest dimecres, però no es lliuraran fins el 20 de setembre a l'Auditori de Girona, en una vetllada en la que també es donarà a conèixer la identitat del nou premi Aurora Bertrana de traducció, així com els premis Cerverí de lletra de cançó i Lletra per a projectes digitals de literatura catalana.

La biografia de Fornas s'afegeix a la llarga llista de retrats vitals i professionals de figures de la política catalana que ha publicat Esculies en els darrers anys. A més del recorregut per la vida de Tarradellas, en el currículum del manresà també destaca Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador, que el 2018 va obtenir el Premi RBA de Biografies i Memòries.

Dalmau Costa, del protocol a la restauració

Si al matí es va fer públic que havia guanyat el Carles Rahola d'assaig, a la nit Esculies va recollir el Premi Nèstor Luján 2022 en el marc de la 20a edició dels Premis Nacionals de Gastronomia, que es van celebrar al restaurant Roca Mas Marroch del germans roca, a Girona. El jurat va reconèixer l’article «L’estrella catalana de la restauració asteca», publicat el passat mes de novembre en el suplement Cultures de La Vanguardia.

El reportatge premiat recorre la trajectòria de Dalmau Costa, qui va ser cap de protocol de la Generalitat de Catalunya i del Parlament a la Segona República, durant l’exili mexicà. En l’article, Esculies combina diverses fonts, com ara la biografia escrita per Lluís Burillo («Dalmau Costa. Mestre de cerimònies de dues nacions», Fundació Josep Irla) i peces periodístiques de la premsa gastronòmica de l’època.

Dalmau Costa (Port de la Selva, 1902-Ciutat de Mèxic, 1974) va marxar a l’exili mexicà a causa de la victòria feixista durant la guerra espanyola i allí es va convertir en empresari hoteler. Després d’algunes experiències fallides, el 1944 va obrir el luxós restaurant Ambassadeurs, que va esdevenir un local de referència a Ciutat de Mèxic. La comunitat catalana se’l va fer seu i va ser sovint un punt de visita de grans personalitats de la política i el cinema com el president mexicà Lázaro Cárdenas, el mariscal Tito i el monarca etíop Haile Selassie, en el primer àmbit, i figures de la talla d’Ava Gardner, John Wayne, Orson Welles i Groucho Marx, en el segon.

Costa va aplicar els seus coneixements en el camp de les relacions públiques al món de la restauració, i va arribar a ocupar-se de banquets en honor a John F. Kennedy i Charles de Gaulle. El català va donar a la seva cuina un toc de restaurant d’estil francès.

L’acte de lliurament de guardons dels Premis Nacionals de Gastronomia també va reconèixer Albert Sastregener i Surroca, xef i propietari del restaurant Bo.Tic de Corçà, Girona, amb el Premi Nacional de Gastronomia; Elisabet Farrero i Iglesias, xef i propietària del restaurant El Ventador de Barruera, amb el Premi Revelació; Joan Junyent i Franco, cap de sala i propietari del restaurant Windsor de Barcelona; i la guionista i directora de cinema Carla Simón i Pipó amb el Premi Especial de l’Acadèmia.