Fa trenta anys, Catalunya descomptava dies en espera de la inauguració dels Jocs de Barcelona. Recordant l’impacte d’aquella cita, la Casa Seat de Barcelona ha muntat una exposició que no vol ser exhaustiva però sí posar en relleu alguns dels conceptes que van marcar un esdeveniment que va transformar la capital catalana.
«La mostra no té un to nostàlgic», avisa la comissària, Claudia Crego: «Trenta anys és un període superior a una generació, i ni nosaltres ni la ciutat som els mateixos, el context és radicalment diferent». Distribuïda en tres plantes, l’exposició presenta diferents components interactius i fa una mirada lúdica a la capacitat de mobilització que va generar entre la ciutadania, a conceptes ara molt presents a les nostres vides com la inclusió i la sostenibilitat, a l’esclat de l’esport femení estatal i als canvis urbanístics profunds que es van operar en una metròpoli que es va obrir al mar.
«Els Jocs de Barcelona van posar en joc diversos elements que suraven en l’ambient de l’època», apunta Crego, anotant com a exemple el vincle entre la proposta artística de La Fura dels Baus a la cerimònia inaugural i el teatre de carrer que, a través de l’espai públic i la participació ciutadana, recuperava àmbits perduts durant la dictadura. «Hi havia una efervescència, i el fet ciutadà es percebia com un fet lúdic i emanava energia creativa», afegeix.
Així mateix, la comissària destaca com els Jocs van remarcar la voluntat de «modernitzar els símbols», un propòsit del qual en són clars exemples la mascota Cobi i les fanfàrries de Carles Santos i les barretines i el vestuari de Toni Miró en l’aplaudit i lloat espectacle d’obertura. «En tot aquest temps, hem continuat preocupant-nos per qüestions que ja ens preocupaven aleshores», anota Crego: «Els anys 90 no són vintage, però ens queden prou lluny per aplicar-hi ara una mirada fresca i nova».
Amb interactius com un videojoc que permet recrear l’encesa del peveter que va realitzar l’arquer Antonio Rebollo, instal·lacions, fotografies, objectes, records i un time-lapse sobre la transformació urbana, la Casa Seat reviu l’esperit d’uns Jocs que van marcar un punt d’inflexió.
"Barcelona 92: l'impuls d'una ciutat"
Lloc: Casa Seat. Passeig de Gràcia, 109. Barcelona.
Dies i horaris: fins al 6 d’agost. De dilluns a dissabte, de 10 a 22 h.
Entrada lliure.
La mascota i la tradició
LA RADICAL NOVETAT DEL COBI. L’organització dels Jocs va sorprendre quan va presentar la mascota de Barcelona 92, «un gos aixafat i de color carn» tal com el defineix Crego amb humor. El disseny de Mariscal «no tenia cap referent» en l’univers olímpic i Barcelona el va convertir en un símbol. El visitant troba un Cobi tot just entrar, i al costat hi ha una instal·lació que recrea la forma d’un estadi per testimoniar la tradició olímpica de la ciutat, que va demanar els Jocs el 1924 i el 1936, sense sort. Aquest darrer any va muntar una Olimpíada popular que la guerra va evitar. En una foto antiga, es veu propaganda d’aquest esdeveniment finalment suspès i una barricada que deixa clar quin era el moment transcendental que vivia la ciutat.
Les dones pugen al podi
MÍRIAM BLASCO, SENSE FOTO. En un panell del primer pis hi pengen fotografies d’algunes esportistes espanyoles que van conquerir medalles als Jocs de Barcelona. Una de les imatges és de Míriam Blasco, la primera dona de l’estat espanyol en guanyar un or en tota la història olímpica. «Però no tenim cap foto seva al podi, l’hem buscada i no l’hem trobada», comenta Crego. Per increïble que sembli. «Hem volgut visibilitzar aquesta situació perquè això ens parla, també, de com es fa la història a vegades», afegeix. De mica en mica, les dones han conquerit espais: el 2000 es van incorporar a l’halterofília, que a Tòquio 2021 va registrar la primera participació d’una esportista trans.
Sostenibilitat
UN TOLEDO ELÈCTRIC. No es va arribar a comercialitzar, però Seat va posar a disposició de l’operatiu olímpic un Toledo que funcionava amb energia elèctrica. Era l’any 1987, i tant per a la indústria de l’automoció com per al ciutadà el debat sobre la fi del petroli, el canvi climàtic i l’energia verda era testimonial. Trenta anys després, conceptes com sostenibilitat i responsabilitat ambiental són a l’ordre del dia i demostren que ja aleshores hi havia una certa preocupació per qüestions que avui en dia són sobre la taula en l’àmbit polític, econòmic i social. L’exposició destaca, en aquest sentit, com les inquietuds del 1992 continuen bategant en els nostres dies.
Els voluntaris
UN AMPLI SUPORT POPULAR. Un dels grans actius de Barcelona 92 va ser el voluntariat: pocs mesos després de la nominació, es van superar els cent mil candidats a donar un cop de mà durant els Jocs. I el llegat encara perdura en l’Associació Voluntaris 2000. En el pis inferior de la Casa Seat es recull l’herència d’aquella enorme mobilització «per donar valor a la petjada humana que van deixar els Jocs», indica Crego. Pins, xapes, figuretes del Cobi, adhesius, credencials, entrades ... en unes vitrines plenes d’objectes es materialitza el marxandatge i el col·leccionisme que va generar la cita olímpica, que, si bé va tenir oposició, també va rebre molt suport popular.
