Laia Perearnau ha guanyat el 26è Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb «Francesca de Barcelona», un guardó dotat amb 6.000 euros.

La novel·la ficciona la vida de Francesca Satorra, una de les poques dones que va poder exercir la medicina en la Barcelona de la baixa edat mitjana. L’obra estableix un equilibri entre fets històrics, començant per l’existència de Satorra i la llicència que li va concedir el rei Joan I per poder exercir, amb una narració «carregada de ficció, amb amors i desamors, i complots». Perearnau va topar amb el personatge en el llibre Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana, de Teresa Vinyoles. De seguida va saber que era el personatge femení «fort» que buscava.

Satorra és a la novel·la una noia de família humil, filla d’un pescador, de la segona meitat del XIV a Barcelona. La seva existència està documentada, principalment, al llibre de Vinyoles, però no és un personatge conegut. Quan el va «descobrir», Perearnau, que a més d’escriptora i guionista és també historiadora, no va dubtar que seria la protagonista. El relat està trufat amb els pocs elements que es coneixen de la seva biografia: la viudetat, les sancions que va rebre als inicis i la llicència concedida pel rei (amb multa de 1.000 florins a qui ho volgués impedir-ho).