El cantant Manolo García està en plena forma creativa. Fa poc més d’un mes va publicar 27 noves cançons repartides en el disc de pop rock ‘Mi Vida en Marte’ (Sony Music) i en l’àlbum més acústic i d’esperit flamenc ‘Desatinos Desplumados’ (Sony Music), i ha arrencat una gira que el portarà al Palau Sant Jordi el 5 de novembre. En una entrevista amb l’ACN, fa una mirada retrospectiva i recorda que no va començar a la música per fer-se famós ni ric, sinó perquè estava enamorat de la música, i encara ho està, assegura. És crític amb les imposicions de la industria, de les modes, de les xarxes i les plataformes com la preminència del single per sobre dels discos. “Més que gaudir de la música, avui en dia se’ns insta a consumir-la”, afirma.

Les noves cançons dels dos àlbums són fruït del treball intens de García durant la pandèmia i el confinament. “Estava preocupat perquè era un problema greu per a tothom i hi havia una angoixa general, però no estava negatiu i em vaig posar a treballar cada matí i sortien cançons”, diu. Això va ajudar al compositor a fer front a l’angoixa i als dubtes generals sobre el futur. “Per això he pogut fer un doble disc; de fet”, afegeix, “hauria pogut fer un triple disc”.

García destaca que els dos àlbums són el resultat d’aquest temps de pandèmia. Algunes cançons van ser creades amb anterioritat. De fet, a la gira del 2019 el cantant ja estava composant, però durant aquest temps ha estat revisant i retocant les cançons. Assegura que ha gaudit de la feina i ha treballant sense presses. “No m’agraden les presses ni entregar discos per obligació. Fa ja molt de temps que treballo al meu aire”.

Creu que és normal que un creador tingui unes constants, uns temes recurrents que van apareixent en els discos que ha anat publicant al llarg de la seva trajectòria. En el seu cas, indica, aquests temes són el pas del temps i l’estima per la natura.

Els dos àlbums que García ha publicat no són continuistes. El primer d’ells ‘Mi Vida en Marte’ és de pop rock i ‘Desatinos Desplumados’ és més acústic i flamenc. “Soc eclèctic i m’agraden molts tipus diferents de música i sonoritats”. Cita grups diversos que li agraden com Wilco, Green Day, el flamenc de Lole y Manuel, el rock flamenc de Triana, però també John Mayer i clàssics com Neil Young i la música dels 70. “Tinc una barreja en el meu cor de moltes músiques que estimo i jo em deixo anar. Soc músic i no analitzo prèviament què faré quan agafo la guitarra”.

“Més que mai he programat ritmes i he tocat percussions, bateries, guitarres”, va indicar García quan van anunciar des del segell discogràfic els dos nous àlbums. En aquesta línia, recorda, en l’entrevista amb l’ACN, que en l’època d’El último de la fila van treballar un parell de vegades amb productor i que a ell no li va agradar. “Tinc la meva forma de sentir i la meva emoció musical i ho vull plasmar amb fidelitat amb mi mateix. Hi ha molts productors boníssims que estan al costat del músic i fan que el disc creixi i sigui més bo, però en el meu cas no vull que el meu disc sigui millor ni que soni millor que altres, sinó que sigui meu”, conclou.

Singles

García ha publicat de cop 27 cançons, una decisió que contrasta amb el context actual de publicació per part de la majoria de grups de senzill rere senzill. “És una imposició de la industria, de les modes, de la xarxa i les plataformes que no m’agrada i ho pateixo. No m’agraden els singles, soc una persona de discos, i m’agrada l’obra d’un artista”. El compositor defensa l’obra completa d’un disc, en el qual el creador hi ha deixat el seu temps i la seva creativitat.

El cantant creu que una cançó sola és fruit de la casualitat i ell prefereix la creació general d’un artista. “No em conformo amb una cançó, que puc gaudir-la també, però prefereixo els discos”, ha reiterat. En aquest context, critica que més que gaudir de la música, avui en dia se’ns insta a consumir-la. “No hi estic d’acord i no hi jugo”. Posa com exemple que vol escoltar un àlbum sencer de John Mayer i no només un tema. “Confio en el músic i mentre hi confiï vull gaudir de la seva proposta”.

“Enamorat de la música”

García assegura que no va començar en el món de la música per fer-se famós, ni popular, ni ric, ni milionari, sinó perquè era un noi enamorat de la música i hi segueix estant. Remarca que no està enamorat del negoci ni dels diners ni la fama, “la fama és un disbarat”, afegeix.

Opina que el públic ha de gaudir de la proposta artística que els hi ofereix i no de la persona o de si porta un pentinat o uns pantalons moderns. “És graciós, enriquidor i simpàtic que hi hagi gent que basi la seva carrera en el vestuari o el discurs o en ser un ‘influencer’, però a mi m’és igual”. Considera que tot allò que arribi al públic i li doni alegria li sembla bé, però en el seu cas, afegeix, fa cançons i pinta quadres: “És la meva manera de sentir que estic al món i que aporto alguna cosa a la meva vida, que aquesta té un sentit i que aporto als demés”.

Gira

L’ex integrant d’El último de la fila ha començat la gira dels dos discos a grans recintes, un tour extens que arribarà fins a desembre d'aquest any. En el marc d'aquesta gira, García actuarà, entre altres llocs, al festival Porta Ferrada el 5 d’agost; al Festival Arts d’Estiu 2022, el 6 d'agost, i al Palau Sant Jordi de Barcelona el 5 de novembre. Recorda que l’última gira que va fer al 2019 era acústica a llocs com el Liceu, el Tívoli o el Palau de la Música. “Ara en espais grans un ha de ser més elèctric o s’adormiran”, somriu.