Quiosc

Regió7

ENTREVISTA Selma Bruna i Clara Fiol Membres del grup Marala

«Tenim la sensació que el que fem nosaltres té similituds amb Rosalía»

Bruna i Fiol despullen Marala, el seu segon disc i el seu concert d’avui

D’esquerra a dreta, Selma Bruna, Clara Fiol i Sandra Monfort, en una imatge promocional | MIURA

El seu primer disc, A trenc d’alba (U98 Music), ha significat la primera passa en la carrera de fons que com a grup pretenen emprendre i fer perdurar tot posant en valor l’arrel tradicional dels seus orígens. Marala, que inaugurarà avui el cicle Sons del Camí, a les 21 hores al remodelat Claustre del Museu Comarcal de Manresa, està format per tres joves compositores procedents de tres indrets diferents dels Països Catalans: la pedreguera Sandra Monfort (1992), la santcugatenca Selma Bruna (1994) i la palmesana Clara Fiol (1995).

De quina manera tres persones que neixen tan allunyades es troben i creen la química necessària per formar un trio musical?

Tot i que hi ha molts quilòmetres de distància entre els nostres llocs d’origen, el món musical a Barcelona és petit i més o menys ens coneixem tots. La Clara i jo [la Selma] vam estudiar juntes al Taller de Músics i la Sandra estudiava guitarra clàssica a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Teníem amics en comú i un cop ens vam conèixer la connexió va aparèixer molt ràpid, tant en l’apartat personal com en el musical, i vam tirar milles.

Quin rol juga cada membre del grup en la convivència i la creació musical?

La veritat és que tot és bastant assembleari. [Riuen] Les tres tenim personalitats molt diferents i amb el temps hem après a deixar-nos espai segons el nostre caràcter. Al final sabem què és el que millor fa cadascuna i així fem brillar les nostres virtuts i amaguem els nostres defectes.

Com es definirien com a grup?

Marala som tres dones compositores, cantants i músics, cadascuna d’un indret diferent dels Països Catalans que creen música actual tenint en molt en compte les arrels tradicionals d’aquests tres orígens. Agermanem música actual composta per nosaltres mateixes però amb regust tradicional.

Consideren que el seu estil s’assembla al d’algun artista actual?

Tenim la sensació que el que fem nosaltres té certa similitud amb el que fa Rosalía. Ella recull molt del que ja hi havia sembrat en un passat i a posteriori ho transforma en una peça actual. La forma és nova però l’essència segueix sent la mateixa de fa temps, i això és el que fem nosaltres. Considerem que [Rosalía] és molt capaç d’entendre les seves inquietuds i ens hi sentim reflectides.

Estan preparant un segon disc propi, «Jota de morir», que trauran amb el segell manresà Propaganda pel Fet.

El publicarem entre finals d’estiu i de cara a l’inici del curs vinent. Tenim preparat un senzill que sortirà primer i poc després farem públic el nou disc que estrenarem en directe a la Fira Mediterrània, a l’octubre.

En el primer disc juguen amb temàtiques culturals i d’arrel pròpies. Hi haurà una línia temàtica sobre la qual giri tot el disc o anirà variant?

El disc gira al voltant de la mort. Com a grup estàvem més enfadades que en l’anterior treball, però volíem esquivar la profunditat, ja que acabàvem de sortir d’una pandèmia i volíem aconseguir tractar-la amb lleugeresa. Preteníem trencar el tabú que creiem que existeix en relació amb aquest concepte. El que més ens agrada és que no només hem tingut cura de les cançons sinó que la portada del disc, el vestuari, els videoclips... tot el que envolta aquest segon treball està molt centrat en aquest concepte.

Els grups de nova creació tendeixen a madurar ràpidament. Creuen que això els ha passat i que queda plasmat en el seu últim treball?

Hi ha molt de contrast entre els dos discos. El primer era un recopilatori de cançons que ja sonaven i que cadascuna va posar dins de Marala. Ara que ja tenim més experiència volíem fer el disc més rodó. Vam buscar una temàtica que ens interesses explorar per fer d’altaveu. Vam començar a compondre sense cap material previ i el resultat ha estat un disc que hem anat desgranant per orientar-lo al voltant de la temàtica que ens interessava.

Dirien que existeix algun motiu de pes especial per a aquesta evolució musical?

El suport exterior ha estat un punt molt important per a nosaltres. A l’inici ens costava trobar el nostre lloc a l’escena musical i després d’aquests quatre anys hem anat descobrint aquest espai. Gràcies al suport extern el disc podrà ser més elaborat, amb els nostres recursos no hagués estat viable.

Com encaren l’obertura d’un cicle com el Sons del Camí?

Un cop ens vam assabentar que el festival es feia a Manresa ja sabíem que és una ciutat que té sensibilitat i cura per programar música de prop. Saber que era la novena edició i que els responsables del cicle estaven molt emocionats, encara ens va fer venir més ganes de venir a tocar-hi. Tenir espai en cicles on la voluntat és generar sensibilitat, ens agrada molt com a grup.

Com sorprendrà Marala els espectadors manresans?

Acomiadarem les cançons del primer disc, A trenc d’alba, però les tocarem amb format banda, que té una sonoritat diferent de quan ho fem només a trio. A diferència del darrer cop que vam venir, ja tenim absoluta confiança en nosaltres mateixes sobre l’escenari. A més, hi haurà un avançament del nou disc que encara ningú coneix.

Compartir l'article

stats