Al pati del Kursaal de Manresa, quinze minuts abans de començar l'obra, ja s'hi respirava un ambient festiu, «la vetllada serà espectacular, segur!», se sentia mentre el públic, que omplia l'exterior del teatre, avançava mentre esgotava els últims instants a l'exterior de l'equipament per fer l'últim cigar o l'última cervesa. A l'entrada, l'atmosfera d'expectació es concentrava i era fàcilment identificable la cua de persones que comprava la seva entrada a última hora. Fins a quatre responsables alhora s'encarregaven d'alleugerir les cues i fer passar als assistents al teatre manresà. Ahir era la Nit de Musikaals, un espectacle de factura bagenca creat expressament per descobrir el jove talent local.

Un públic molt heterogeni, tant en edats com en origen, buscava el seu seient tot comentant amb els seus veïns de butaca el motiu pel qual eren a teatre: «la meva millor amiga hi participa, serà l'hòstia»; «hem de donar suport al talent local». Precisament aquesta era la raó de ser de l'espectacle de dijous al vespre, estrenar un musical farcit de mítiques representacions del teatre musical com Somewhere, de West Side Story; Cell Block Tango, de Chicago; o City of Stars, de La La Land. Totes en la seva versió en català.

El tret inicial el va donar el Cos de Ball de la Innocentada de Manresa al ritme de la melodia de 42nd Street. Una actuació que va aconseguir trencar el gel de manera efectiva i donar pas al primer tema tocat i cantat en directe, One night only, de Dreamgirls, en el qual hi van participar totes les veus femenines del musical: Beth Rodergas (com a artista convidada), Gina Gonfaus, Clara Badia, Maria Palazón i Núria Masip. Un primer tast que va arrencar un fort aplaudiment del públic.

Arribava la primera actuació solista de les quatre veus masculines que interpretarien alguna cançó durant la nit: Leo Raventós amb Santa Fe, de Newsies, que va donar pas al director musical i pianista Dídac Flores, que amb Beth Rodergas i Somewhere, de West Side Story, van traslladar al públic un emotiu duet a veus i piano. Per a escoltar els dos cantants masculins restants només va caldre esperar una de les actuacions més aplaudides de la nit, Cell Block Tango, de Chicago, cantada per Gonfaus, Badia, Palazón i Masip. Era el torn dels dos representants masculins que encara no havien pujat a l'escenari: Andreu Mauri i Daniel Pérez, que van interpretar descalços I'm alive, de Next to normal.

Després de la segona participació del Cos de ball de la Innocentada de Manresa al ritme d'Another Day of Sun, de La La Land, Rodergas i Flores van interpretar City of Stars, del mateix musical. L'acompanyament íntim al so del piano la van fer convertir segurament en l'actuació més emocional de la vetllada. La combinació de For good i Defying, cantada per tots els artistes menys Rodergas, va trencar aquesta atmosfera íntima i va arrencar aplaudiments abans d'hora de la majoria del públic. Era la primera gran ovació de la nit.

You could drive a person crazy, de Company, fou la primera actuació en la que els espectadors van poder gaudir de les veus de Mauri, Pérez -els dos ja calçats- i Raventós, acompanyades de la banda composta per Flores al piano, Fani Fortet a la percussió i Carles Ratera al baix. Seguidament va arribar el torn de You love who you love, de Bonnie & Clyde, cantades per Gonfaus i Badia.

I en una nit de musicals no podia faltar l'homenatge al compositor estatunidenc Stephen Sondheim, mort el novembre del 2021. Els ideòlegs de l'espectacle, Gina Gonfaus, Clara Badia i Jan Buxaderas (que no va poder actuar per motius professionals) van plantejar un medley -barreja de cançons- d'homenatge que incloïa algunes de les seves obres més rellevants com Being Alive, tocada i cantada per Flores des del piano; Broadway Baby, interpretada entre tots els artistes; Send in the Clowns, amb la participació de Beth Rodergas i sobre una melodia de piano i Everybody says don't, iniciada per Mauri però amb la participació final de tots els actors, que un cop finalitzada la cançó, van saludar al públic entre forts aplaudiments. Però l'espectacle no havia acabat i tots els artistes van entonar una última composició de Sondheim, Into de Woods, que va posar la cirereta del pastís a una gran nit musical.

Els cantants van fer fins a tres rondes de salutacions des de l'escenari que van ser acompanyades per una llarga i sonora ovació del públic. Des de «se m'ha fet molt curt» fins al desig de repetir l'experiència. Ningú s'atrevia a moure's, hi havia la constant sensació que en qualsevol moment l'elenc podria tornar a sorprendre amb una última peça. Els més impacients abandonaven les seves localitats. Als protagonistes se'ls dibuixava una cara de satisfacció, felicitat i alleujament que tancava una nit en la que els gairebé 600 espectadors que eren al Kursaal de Manresa havien viatjat durant gairebé una hora i mitja a alguns dels principals teatres de Broadway, a Nova York.