Un final feliç és condició indispensable d’una novel·la romàntica que pretengui deixar un bon regust en el sentiment i la memòria del lector, però gairebé sempre els camins de l’amor són del tot inescrutables. L’idil·li que va iniciar la Maite Ruiz-Sarmiento (Manresa, 1970) fa quatre anys amb la literatura aviat es va revelar insatisfactori i la falta de visibilitat del seu debut la va empènyer a fer el salt al buit i recomençar de nou. El resultat és que «he pogut deixar de fer d’administrativa i ara puc viure de l’escriptura».
La fórmula és un canvi de look que inclou un nou company de viatge editorial, un títol i una portada diferents per presentar altre volta el primer llibre i, fins i tot, un pseudònim. Una renovació a fons amb un aliat que no necessita presentació: Amazon. «Vaig recuperar els drets de la novel·la Esas benditas manos, que havia publicat amb Ediciones Coral, vaig posar-li de títol Jodido error, i vaig entrar a un món al que, d’entrada, n’era reticent, l’autoedició», explica Ruiz-Sarmiento, que ara suma els lectors per milers.
«El món editorial és cruel», assegura la manresana: «has de ser una estrella perquè puguis fer alguna cosa. Després de publicar la novel·la, el 2018, em vaig adonar que hi havia un problema de distribució i de visibilitat, i et sents com si ningú no et conegués». L’autora, afegeix, també estava lligada per un contracte que atorgava a Coral els drets d’Esas benditas manos i del recull de proses poètiques Una eternidad de dos minutos (2019) durant cinc anys. Però la firma va desaparèixer i tant Ruiz-Sarmiento com els altres escriptors van rescatar la seva obra.
«Volia continuar escrivint i fer el que jo vulgués amb els meus llibres», recorda, i va trobar la solució en exemples com el de Fernando Gamboa, un dels grans pioners de l’autopublicació. «Vaig anar a directe a Amazon», apunta la manresana. «Signes un contracte d’exclusivitat i ells et fan la publicació, en digital, audiollibre i paper», descriu.
El grau de control del producte per part de l’autor arriba al punt que «jo puc saber que, en un moment donat, una persona del Japó ha comprat la meva novel·la». El funcionament és el següent, tal i com explica l’autora: «el meu llibre entra al catàleg de Kindle Unlimited, el servei de més d’un milió de títols que gestiona Amazon i que qualsevol usuari pot llegir si paga la tarifa plana de 9.99 euros». Hi ha novel·les i obres de tots els gèneres i cada client pot descarregar-se fins a deu llibres de forma simultània: un catàleg, a efectes pràctics infinit, del que en queda exclós el món editorial, tal i com apunta la manresana.
Canvi a fons
Un cop recuperada la propietat d’Esas benditas manos, la Maite va decidir que era el moment de llençar-se a la piscina. «No hi tenia res a perdre», admet. Va transformar un títol amable en un provocatiu Jodido error, va canviar la portada i va començar a signar les seves obres com a Abril Laínez. La transformació es va traslladar a les vendes: de la trilogia Jodido error, Jodido Doctor i Jodido Olivier, ja n’havia venut 35.600 exemplars en el moment d’explicar la seva experiència a aquest diari. De Mi nombre es Lago n’havia despatxat 7.200 i de Prohíbeme soñarte uns 14.400, segons va indicar.
Amazon cobra la tarifa als lectors i paga els autors per pàgina baixada. «Jo tinc un espai propi a la web on puc saber en temps real la gent que m’està llegint», assenyala. Com Netflix, el Kindle Unlimited funciona amb algoritmes que alimenten els gustos de cada usuari i, en un oceà de propostes literàries, cada llibre es promociona directament al seu públic potencial. «Vaig arribar a estar al capdamunt del rànquing de novel·la romàntica», reconeix Ruiz-Sarmiento, o Laínez tal i com surt a les portades. Adoptar un pseudònim va ser un gest, un «començar de zero». Un acte radical que ha canviat la vida d’una administrativa amb gust per l’escriptura.
L’escriptora suma entre quatre i cinc títols l’any de gènere romàntic
Maite Ruiz-Sarmiento va entomar uns quants refusos quan va començar a enviar la seva primera novel·la a les editorials. Ara, no pot ocultar el plaer de rebutjar ella algunes peticions que ha rebut de segells que li van tancar les portes per publicar-la ara que s’ha fet un nom en el món de l’edició digital. La manresana va deixar la feina, es va fer autònoma, es va adonar que amb el primer llibre ja podia fer «uns petits estalvis» i es va llençar de cap a aprofitar l’oportunitat.
«Cada llibre és un món», explica, però té clar que el seu univers és «el gènere romàntic, d’aquí no en surto, ara no tindria valor per entrar en cap altre». De fet, «és el gènere que té més visites, a la gent li agrada que hi hagi un final feliç».
El conte de fades de l’escriptura, però, té la contrapartida en la pressió per aportar novetats al catàleg amb una certa assiduïtat: «escric quatre llibres cada any», apunta, indicant que «dedico cinc o sis hores al llarg del dia a escriure, a més del treball de documentació que també cal fer per coneìxer llocs i persones». El seu darrer títol, fins ara, és «Llámame infiel».
«La gent llegeix, i tant que sí», opina la manresana: «ara, un dels gèneres que més triomfa és el New Adult, novel·la romàntica per als joves, els universitaris. Entre aquests públics, es ven molt».
