Quiosc

Regió7

ENTREVISTA Jordi Amat Escriptor

«Ferrater va fer servir un català col·loquial, de conversa, la seva poesia sembla que et parli»

El biògraf del poeta reusenc de qui es commemora el centenari del seu naixement va presentar el llibre en una trobada a Manresa

Jordi Amat va parlar de l’experiència de biografiar Ferrater en un acte a la llibreria Papasseit de Manresa | OSCAR BAYONA

L’esperit lliure de Gabriel Ferrater, la seva poesia trencadora i una personalitat complexa transiten per la biografia Vèncer la por que ha escrit Jordi Amat (Barcelona, 1978), una de les fites editorials de la commemoració del centenari del poeta que es va treure la vida uns dies abans de complir mig segle. Amat va passar per la llibreria Papasseit de Manresa per parlar del volum en una trobada que va conduir l’exalcalde Jordi Valls.

Des de quin punt de vista va voler abordar la figura del poeta?

S’han publicat aproximacions biogràfiques de Ferrater i llibres amb documentació personal, però no hi havia una biografia sistemàtica a partir d’aquesta documentació. El llibre fa una reconstrucció cronològica completa d’un dels escriptors catalans més importants del segle XX a Catalunya.

Ens ha d’estranyar que no existís encara un biografia així?

Ens falten biografies completes de molts escriptors, no les tenim de Maragall, Sagarra, Riba... És un gènere que en alguns entorns no està ben valorat, i fer biografies és car. No hi ha prou públic lector per pagar una recerca. Jo porto vint anys estudiant la reconstrucció cultural a Catalunya després de la guerra civil. Sento que la biografia de Ferrater comportava molta responsabilitat.

Ha hagut de desbrossar molts tòpics i estereotips?

Sí, perquè sobre la figura de Ferrater hi ha una enorme llegenda, sobretot a causa del suïcidi anunciat poc abans de fer els 50. I també hi ha l’assumpte de l’alcohol i les dones.

Va haver de parlar amb molta gent per desmentir o confirmar aquests aspectes?

Jo vaig arribar a conèixer en Joan Ferrater, el germà d’en Gabriel. Va ser poc temps, però molt intens, era un home estrany i intel·ligent, va fer un llibre amb papers del seu germà. La idea que jo tenia del Gabriel era la que m’havia transmès el Joan, i no era la bona.

Tots els testimonis eren iguals?

No podia fer una biografia a partir de la memòria de la gent que el va conèixer, perquè només recorden el borratxo, la part fosca.

La gent propera a ell també?

Tampoc en queden gaires, alguns estudiants de la UAB... i estem parlant de coses que van passar fa mig segle. M’interessava saber què va ser de la seva vida entre el moment que escrivia poemes fins que va deixar de fer-ho.

En què es podia basar?

En les cartes, per exemple les que es va escriure amb la Jill Jarrell des del 1966 fins que el va deixar.

Tanta documentació hi ha?

Fins i tot he trobat la recepta dels medicaments que li va prescriure el neuròleg. I una carta on diu que no pot beure perquè ha de prendre les medicines. Amb els seus papers he pogut saber quins llibres comprava, quines dedicatòries feia... L’objecte de la biografia és el Ferrater persona, perquè jo no soc expert en poesia.

Vida i obra, però, van molt lligades, en el seu cas?

Sí, molt. En nombrosos casos, cal conèixer la seva vida per entendre els poemes. A mi em va interessar molt el món del qual formava part. Ferrater sempre ha tingut un pes notable en la cultura catalana. Quan es va suïcidar el 1972, ja hi havia un consens en què havia canviat la poesia catalana.

És prou conegut?

En aquest Any Ferrater estan passant dues coses: d’una banda, es multipliquen els actes sense que els englobi el comissariat; i de l’altra, hi ha gent que t’explica fins a quin punt la lectura de Ferrater ha estat important en la seva vida.

En quin sentit va canviar la poesia catalana?

En dos sentits. D’una banda, el model de llengua: Ferrater va fer servir un català col·loquial, conversacional, va introduir un canvi en la dicció, la seva poesia sembla que et parli. És una figura tan important com Verdaguer i Carner. I, d’altra banda, per la llibertat moral amb què va parlar d’ell mateix i de l’amor. Són dues revolucions: una formal i una moral.

Llibertat moral durant la dictadura franquista?

Era perfectament conscient de l’època que vivia. Els escriptors que escrivien en català després de la guerra entenien la seva obra com una forma de resistència. Però aquest no era el cas de Ferrater: ell era un poeta català normal, en el primer poema va parlar de la repressió a la rereguarda de Reus, i això no era acceptat.

Ningú se l’ha apropiat?

En el primer poema, va fer una afirmació: ‘què descobreixo’, diu ell: l’egoisme. ‘Jo vull ser jo’. Ferrater va manifestar un rebuig explícit a les ideologies, tenia anhel de pensar en llibertat. I malgrat que no va amb una etiqueta penjada, ningú va pensar de manera tan intel·ligent el curs de la literatura catalana com ell. I va ser un lector molt bo. Va comprar una gramàtica del polonès en alemany per llegir i traduir Gombrowicz.

Compartir l'article

stats