Quiosc

Regió7

El Museu de Solsona rebrà una marededeu inspirada en la del Claustre

La Generalitat comprarà una talla de fusta del segle XII, d’origen probablement solsoní, que formava part de l’antiga Fundació Godia

La talla es va exposar fa sis anys al Museu de Solsona | ARXIU/SALVADOR REDÓ

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona incorporarà a la seva col·lecció d’art medieval una talla escultòrica de fusta -Mare de Déu amb el Nen- que formava part del fons de la Fundació Godia i que la Generalitat de Catalunya comprarà en breu. Després d’un primer intent d’adquisició que no es va poder concretar el 2013, la peça se sumarà al patrimoni públic del país i es conservarà i mostrarà a Solsona perquè tots els estudis indiquen que va ser creada prenent com a model la Mare de Déu del Claustre que llueix a la catedral.

Des del museu han confirmat que la compra és a hores d’ara en procés de negociació entre Liliana Godia Guardiola i la Generalitat de Catalunya, si bé ja hi ha fins i tot acordat el preu, 100.000 euros, i la data d’ingrés al museu solsoní, el proper setembre. L’informe elaborat pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural assegura que és «especialment recomanable» l’adquisició de l’obra, que està en un «molt bon estat de conservació». Si la Mare de Déu acaba en mans públiques, «el Departament de Cultura la dipositarà, per raons òbvies, en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona», conclou l’escrit.

Francisco Godia (1921-1990) va ser el primer pilot espanyol de la Fórmula-1, una afició que va compaginar amb la de col·leccionista d’art. Propietari d’una gran fortuna gràcies a l’imperi empresarial que va bastir sota l’ègida del franquisme, va morir el 1990 i la seva herència se la van repartir les dues filles, Liliana i Carmen.

Per homenatjar el pare, la primera va obrir el 1999 la Fundació Godia que exhibia part d’un fons d’un miler i mig de peces dels segles XII al XXI. La seu va estar oberta durant setze anys al centre de Barcelona , concretament a la Casa Nogués, al 250 del carrer Diputació, entre Balmes i Rambla de Catalunya. Posteriorment, a l’edifici s’hi va instal·lar el centre expositiu de la Fundació Mapfre.

Liliana Godia va ser acusada de defraudar a Hisenda quatre milions d’euros, juntament amb el seu marit (Manuel Torreblanca) i l’administrador d’algunes de les seves societats (Francisco Javier Amat). Un pacte prejudicial la va exonerar i va alliberar de la presó els altres responsables. El 2015, l’empresària va tancar les portes de la fundació.

A Solsona fa anys que tenen la Mare de Déu amb el Nen en el radar, i la primavera del 2016 Liliana Godia els hi va deixar perquè formés part de l’exposició Sota la vostra protecció, que va reunir una trentena de marededeus d’arreu del país amb motiu de la commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. El préstec, però, hauria estat inviable si la sol·licitud que Godia va fer a la Generalitat per exportar 247 béns culturals mobles al Regne Unit per procedir-ne a la seva subhasta hagués tirat endavant i la fuga s’hagués consumat.

La Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya, reunit el 8 d’octubre del 2013, va recomanar la protecció legal de la talla i de dues altres peces, sobre les que es va aplicar la condició de Bé Cultural d’Interès Nacional. D’aquesta manera, la marxa de la talla a l’estranger quedava prohibida per llei. En aquell moment, la Generalitat no va poder comprar la talla per falta de pressupost, però ara es podrà esmenar després de l’oferiment de Godia a l’administració catalana.

La peça presenta «abundants restes de policromia», es pot datar a l’entorn de 1200 «o fins i tot dins la segona meitat del segle XII» i mostra «prou detalls en comú» amb la Mare de Déu del Claustre «com per fer pensar que el tallista va utilitzar-la com a model. Fins i tot les mides d’una i altra són força similars». Sobre la procedència s’estén el misteri, però tot fa pensar que es deuria elaborar per a una església de prop de Solsona.

L’informe assegura que «l’execució material és molt bona i té un detall d’enorme interès, que també es detecta en algunes altres imatges en fusta de gran format. És el fet que el rostre de la Mare de Déu és una peça diferent de la resta del conjunt, tallada a part i que encaixa perfectament amb la resta del cap i no sembla afegida».

En l’escrit dels experts s’explica també que «la talla del rostre és potser la part més delicada i de més qualitat de la imatge» i apunta així mateix que «el bon estat de conservació podria permetre suposar com eren originalment les parts de l’escultura de pedra que avui són el resultat de les reparacions històriques».

Compartir l'article

stats