El concert que el pianista Marco Mezquida va oferir dissabte al vespre a Copons va posar punt final als Festivals Alta Segarra. L’organització va voler remarcar que la d’enguany ha estat «una proposta arriscada en un any atípic» i, també, valorar «l’esforç i la implicació de totes les persones que ho han fet possible». Calaf, Veciana i Calonge de Segarra, i aquest any, per primer cop, Copons, han estat l’escenari d’aquest certamen itinerant.

Dissabte, quan el públic arribava a la piscina de Copons, es trobava amb un espai completament adaptat per al concert. A l’entrada, els assistents eren rebuts amb una copa de cava. A un cantó de la piscina, la zona gastronòmica, i a l’altra banda, l’escenari i les cadires per al públic. Tot plegat amb una ambientació acurada i acollidora. Pocs minuts després de les deu de la nit, Marco Mezquida pujava a l’escenari acompanyat de Martín Meléndez (violoncel) i Aleix Tobías (bateria i percussions). «Gràcies per convidar-nos i per donar suport a la música en directe». Presentaven Letter to Milos, un disc que Mezquida ha dedicat al seu fill, el seu projecte més personal. I res millor que encetar el concert amb la peça que l’obre, Nacimiento. Un tema, va dir, que vol «recrear el misteri del naixement de la vida, i no només d’un fill, sinó també de qualsevol cosa que floreix i neix. Espero que us transporti a aquest món, que us acompanyi i us faci volar». I era inevitable no volar veient la complicitat dels tres músics a l’escenari. El músic menorquí va interpretar cançons del nou disc, però també de l’anterior, Talismán, i algunes de Ravel’s dreams. «Alguna petició?», va etzibar en un moment del concert. A continuació, el trio delectaria el públic amb Charrada de la vida enllaçant-la amb Percebes y zamburiñas, per continuar amb una peça de Martín Meléndez El beso, incloses en el nou treball.

Marco Mezquida sap connectar amb el públic. «Esteu a gust? Si en teniu ganes, podeu prendre alguna cosa, o fer un banyito». Segur que més d’un va tenir temptacions de fer-ho. Arribava un moment de trobada i connexió amb dos convidats: el senegalès Momi Maiga, mestre de la kora, i Michael League, líder de la banda Snarky Puppy. «No hem tocat mai tots junts». Improvisació absoluta, segell de la casa. «Avui posem la llavor del que en un futur es pot transformar en un grup o en una trobada. Qui ho sap! Són uns músics excepcionals i serà un plaer poder jugar una estona amb ells».

El joc es va allargar i la trobada es va convertir en un dels moments més especials de la vetllada. I, per tancar el cercle, final del concert amb el tema que dona títol al disc. Després, signatures de discos i felicitacions a dojo.

La pluja obliga a canviar l’escenari del gorg de Nafre

Els concerts del cap de setmana a Copons –Dream Big Funk Band, divendres, i Marco Mezquida, l’endemà– s’havien de celebrar al gorg de Nafre, però les pluges que van caure dos dies abans van deixar l’espai impracticable. Finalment, el primer concert es va traslladar a la sala polivalent i el de dissabte es va fer a la piscina. Abans dels concerts es van projectar les imatges de l’estat en què havia quedat el terreny. L’alcalde de Copons, Àlex Prehn, va mostrar el seu agraïment al Casino de Calaf i al festival «per donar als micropobles l’oportunitat de gaudir de músics de la categoria que tenim avui aquí».