El protagonisme creixent de l’empoderament femení en el cinema actual reflecteix que el setè art segueix sent un termòmetre molt fidedigne dels canvis socials. I aquests nous aires arriben ara al terror, de la mà de l’Alex Garland. Aquest creador polivalent (novel·lista, guionista, realitzador) ha conreat preferentment el gènere fantàstic (va escriure els llibrets de Sunshine i 28 dies después, i rodà Ex_Machina i Aniquilación), i es decanta per l’horror intimista en la seva nova proposta darrere la càmera, Men. La seva protagonista, Harper, és una dona que es retira a un bucòlic indret rural, a la Gran Bretanya, després de patir un episodi traumàtic. Però en el seu refugi temporal, aparentment idil·lic, sorgiran tot un seguit d’episodis inquietants que l’aniran conduint paulatinament a una situació límit. El creador britànic juga en aquesta ocasió en la lliga del cinema d’autor, i aprofundeix en una mirada introspectiva, carregada d’elements simbòlics i mítics. Garland aferma intel·ligentment el seu relat angoixant en una deliberada i calculada ambiguïtat (tots els incidents que pateix el personatge central són reals o delirants?) que va explorant minuciosament i rotundament el turment interior de Harper. Men es desvetlla, en definitiva, com una paràbola punyent de l’heteropatriarcat disfressada brillantment de terror psicològic. La nostra singular heroïna (una impecable composició de la Jessie Buckley) s’alliberarà del poder masculí i exorcitzarà els seus sentiments de dolor i culpabilitat, relacionats directament amb els valors dominants en una societat masclista, en un procés catàrtic que adopta imaginativament les fórmules del cinema més tenebrós i kafkià, i oscil·la pertorbadorament entre una amenaça subtil i naturalista (el tram inicial) i un to impactant i metafòric (l’arriscada conclusió).
