La Valentina Palau no troba un minut de respir després de posar la seva integritat en perill a L’àngel negre, el debut a la novel·la negra de Maria Sardans (Puig-reig, 1967). En el segon volum d’una saga que l’autora vol fer arribar als cinc llibres, el passat persegueix la multimilionària que intenta superar les proves per ser agent de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra. Els fantasmes familiars i la figura d’un seductor i perillós criminal buscat per les principals agències policials s’entrellacen sense pausa a Lluna vella.
Vostè fa esquemes abans d’escriure o deixa que la imaginació vagi per lliure?
Soc de fer esquemes, sí. M’agrada tenir-ho tot repartit i detallat, traçar les línies generals. De fet, ja sé per on vull fer anar la Valentina durant tota la saga.
La pregunta sorgeix de la lectura d’una ficció plena de trames, llocs i personatges. «Lluna vella» és escrita abans o després de la publicació de «L’àngel negre»?
Vaig escriure la primera novel·la abans de la pandèmia, però no es va publicar fins l’octubre del 2020. Lluna vella és filla de la pandèmia, tenia molt temps lliure.
Què va aprendre de la primera que li hagi servit a la segona?
L’àngel negre és una història molt directa, plena d’aventures, té l’estructura del viatge de l’heroi. Lluna vella, en canvi, és més coral, i presenta una història molt antiga. Potser no hi passen tantes coses, i l’acció s’accelera a la segona meitat. Tornant a la pregunta, volia aconseguir dues coses: que es veiés l’entorn real de la Valentina i que la història es percebés a través dels detalls dels personatges.
L’obra té molt diàleg per aconseguir aquest efecte?
Vull és que s’entengui els personatges i que cadascun s’identifiqui ràpidament. Això, per a un escriptor, és el més difícil. Prefereixo que un personatge digui una cosa -per això hi ha el diàleg- que no pas haver de dir jo que ell ho diu. La presència de tan diàleg no va ser un fet buscat, però el resultat és que fa més àgil la història.
El primer llibre va sortir en pandèmia i el segon en un moment més propici, prop de Sant Jordi.
Del primer pràcticament no en vaig poder fer promoció, només la presentació a Manresa, i ara, en canvi, he tingut més reaccions dels lectors, que he de dir que sovint són sorprenents. Hi ha gent que ha descobert que hi havia L’àngel negre en llegir Lluna vella.
Va voler fer evolucionar els personatges?
Sí, i tant, quan estava fent L’àngel negre ja sabia que evolucionarien i com ho faran a cada novel·la. Poso els personatges en situacions complexes. Del Martí Alemany, l’inspector, ara en veiem aspectes de la seva vida personal, i sabem que hi ha coses que l’afecten.
Per on ha d’anar la vida de la Valentina Palau?
Sé per on la vull fer anar, però és cert que a vegades els personatges et porten per on volen ells perquè el triangle entre l’Aleksey, el Martí i la Valentina no el tenia previst. Jo volia que la Martina se sentís intimidada a nivell professional per l’Alemany, però després vaig veure que hi havia química entre ells.
«Lluna vella» parla del passat fosc de la poderosa família de la Valentina Palau i, alhora, reapareix el protagonista de la intriga de «L’àngel negre». Per què dues línies argumentals?
Cada novel·la és una història independent i vull que hi surti l’antagonista global, que va apareixent en cada llibre, i l’antagonista de cada novel·la. L’Aleksey Volia és el primer, i la Carla a L’àngel negre i la Vinyet, la cosina de la Valentina Palau, a Lluna vella són les antagonistes de cada llibre.
Amb quina finalitat?
Vull que la Valentina arribi a un punt concret, i no hi arribarà si no hi ha aquests antagonistes.
Quina relació té vostè amb la tecnologia? La informàtica, els satèl·lits... són molt importants a «Lluna vella».
Des del 2005 que és un tema que toco de prop, conec molts informàtics. M’agrada treballar els detalls per donar versemblança a les novel·les, ja sigui per ambientar el món dels banquers, dels empresaris, ...
Parla amb experts o professionals dels sectors que toca?
Parlo amb gent, però també em documento a Internet. Per exemple, de cara a la tercera, necessitava saber si a Sant Petersburg hi ha una presó de dones i una guia turística em va dir que sí.
Té mossos que l’assessoren?
Per la primera novel·la no vaig parlar amb Mossos, de fet fa anys que recopilo informació sobre ells. Però n’hi ha un que m’ajudarà en la tercera novel·la. Fins i tot, vull contactar amb un exespia.
Quan escriu, vol donar un missatge al lector?
Sí, Lluna vella parla del què som capaços de fer per amagar un secret que no volem que se sàpiga.
