A l’Estany ja fa 20 anys que s’hi celebra una trobada que aplega amants de la música de Johann Sebastian Bach. Per a David Cid, cofundador i director artístic del festival Stagnum, «Bach és el millor músic de la història, perquè les seves composicions poden conviure amb altres estils musicals».

Inés Borràs, pianista i compositora, va presentar a Cid Dit de Drap quan tan sols era una idea ara farà un any. Des d’aleshores han treballat per fer realitat un projecte que, com diu Cid, «gaudirà de representacions escèniques i projeccions per tot el claustre romànic del monestir de Santa Maria de l’Estany».

Borràs expressa que Dit de drap és una obra basada en textos que l’inspiren i l’emocionen als quals «he provat d’acompanyar musicalment de la millor manera que he sabut», una creació que comptarà amb textos de Dolors Miquel o Elisabeth Bishop i música de creació pròpia de la mateixa Borràs i peces de Bach.

El títol de l’espectacle, explica Borràs, és una referència a la lesió que poden patir alguns pianistes quan toquen de manera continuada l’instrument i que genera, diu, «una molèstia constant». Els intèrprets, a part de Borràs al piano, seran el violoncel·lista Denis Navarro, amb qui ja fa temps que comparteixen escenaris i els actors Jordi Vidal i Berta Giraut, que, segons Borràs, «s’aniran movent per aquest entorn tan bonic com és el monestir de Santa Maria de l’Estany durant el recital» i que, a més, han participat en la creació dels textos.

La pianista destaca la feina feta per la directora d’escena, Montse Colomé, amb qui van idear l’espectacle i van triar les peces més adients del repertori del cèlebre músic alemany. Borràs s’ha mostrat meravellada per la bellesa de l’entorn i en concret del claustre del monestir: «és un indret ideal on inspirar-se i fer festivals d’alternança de disciplines escèniques».

Des de fa un parell d’edicions, el festival permet que hi hagi assistents que accedeixin al sobreclaustre per seguir el concert a través d’una pantalla, una experiència que auditivament continua sent igual de potent, ja que «la impressionant sonoritat del claustre així ho permet» subratlla Cid.