Quiosc

Regió7

ENTREVISTA Eudald Carbonell Arqueòleg. Director d’excavacions de l’abric romaní

«Els 40 anys ininterromputs em recorden que m’he fet vell aquí»

El popular arqueòleg, que es jubila de les «responsabilitats» l’estiu que ve, valora haver format centenars de companys i «haver-me format amb ells»

Eudald Carbonell amb Palmira Saladié MARTA PICH

40 anys. Què li ve al cap?

Em recorda que m’he fet vell aquí. És el reconeixement del temps en tu mateix. Si ho acceptes entres en una dimensió diferent, que és la saviesa.

Com va arribar a Capellades?

El meu professor, el Dr. Ripoll, ja havia excavat aquí i buscàvem jaciments. L’Abric Romaní feia 40 anys que estava aturat.

Què el va atreure?

Que era un jaciment històric, un lloc que podia tenir molta informació de la vida del passat. El que ha mogut la meva vida ha estat el coneixement humà.

Amb què es queda, d’aquests anys?

He contribuït amb l’equip a preparar una matriu disciplinària; he format centenars d’arqueòlegs i m’he format amb ells. I el record més important és la formació científica i personal. I, òbviament, el conjunt de nivells que m’han permès conèixer com el foc va socialitzar els humans, els neandertals. Aquest jaciment és el que ha excavat més fogars neandertals de la història de tot el món.

Per què?

Per on és situat, un massís de travertí. Les capes s’han anat situant una a sobre de l’altra al llarg de molt de temps. És el que diem excavacions pompeianes perquè la fusta també es conserva i podem excavar sovint en tres dimensions. I això és molt estrany en arqueologia.

Aquí faltaria trobar...

Neandertals, sí. Pel tipus de jaciment en poden sortir perquè pot canviar el tipus d’ocupació. És difícil però possible. Jo sempre dic que l’Abric Romaní és un complement d’Atapuerca: allí està ple d’humans; aquí al revés, ple de focs. Allí, ni un.

Per què?

No ho sabem. Però arqueològicament l’Abric Romaní és molt interessant perquè ens permet conèixer la vida domèstica dels neandertals com cap altre jaciment.

El millor?

En la meva opinió, sí. Hem excavat 200 o 300 fogars neandertals, no hi ha cap altre jaciment al món on passi això. I no se li dona importància perquè som fetitxistes, els humans. Jo també. Per comparar: la cara que hem trobat aquest any a Atapuerca és la més important que he trobat a la meva vida... perquè és la cara. Una cara que és molt com la nostra. Jo aquí, veig els neandertals [mira l’equip d’arqueòlegs, treballant]. Si els canvies els vestits per les pells, agrupats, ja tindríem un assentament de neandertals. Som en el mateix lloc que ells.

Què és el moment més important que ha viscut aquí?

Trobar les fustes. Quan en fan reproduccions, surten les nostres. Les feien servir per caçar, per seure, per posar el menjar a sobre, com a porres... Són els estris més singulars. I els fogars, perquè el foc socialitza els humans i els neandertals se socialitzen amb el foc. El primer que feien quan arribaven a un indret era fer foc. Els qui passaven pel riu i veien un fil de fum ja sabien que hi havia gent del seu clan.

L’any que ve es jubila. De tot?

De les responsabilitats. S’acaba un cicle. Però continuen els deixebles, que en saben més que jo. S’ha de deixar pas a la gent perquè pugui demostrar les seves capacitats. El pitjor és no acceptar que el temps passa.

Si ets un primitiu, ets un neandertal. Ens ho hem de replantejar?

Tant de bo fos neandertal i en comptes del 3% d’ADN en tingués el 20%. La nostre espècie, l’ homo sapiens actualment, és imbècil. La gent escolta un ignorant perquè li interessa més una bestiesa que una veritat.

A què ens ajuda l’arqueologia?

A fer-nos més humans. Per a mi el coneixement del passat només té sentit sabent què volem fer en el futur. I la meva fe en aquesta espècie és petita.

Compartir l'article

stats