El Cerdanya Film Festival tancava ahir amb una gala de cloenda i el lliurament de premis una edició, la tretzena, que ha duplicat els participants en el certamen, tant pel que fa a públic (que ha crescut en més d’un miler de persones respecte de l’any passat, dels prop de 1.800 del 2021 als prop de 3.000 d’enguany) com d’assistents a les activitats paral·leles, en especial a les jornades professionals, que l’organització xifra en unes 2.000. Unes dues-centes persones van assistir al Casino Ceretà a una cloenda que estrenava format: una gala teatralitzada a càrrec de Xavier Piguillem i Teresa Pérez de Rozas (Inestable Ceretana), que va incloure vídeos dels cineastes premiats que ahir no van poder recollir el guardó presencialment.
Jordi Forcada, director del certamen, explicava que la «programació» ha estat clau per a l’èxit d’una edició «molt rodona» que ha tingut en la nova seu, el Casino Ceretà, el punt diferencial: «Si a una bona programació li sumes les prestacions d’un equipament preparat per al cinema talment com si fos una sala comercial, el públic respon». Sense oblidar el projeccionista, Juan Carlos Ruiz, «que ha mimat cada film» d’un festival amb una quarantena de projeccions. «La qualitat tècnica», diu, «ha merescut cada cèntim invertit». I el futur seria «poder mantenir el Casino Ceretà com a seu del festival».
Ahir, el colofó el va posar la projecció del film andorrà El fred que crema, amb l’assistència de l’equip. Una pel·lícula dirigida per Santi Trullenque, amb el guió del manresà Agustí Franch (la pel·lícula es basa en un text teatral seu) i amb Greta Fernández i Roger Casamajor de protagonistes. El film retrata la tasca dels passadors durant la Segona Guerra Mundial. Segons explicava Forcada, enguany han vist un canvi de dinàmica entre el públic: «Abans, el punt fort del festival eren els curts; en aquesta edició, els llargs». I és que, apuntava, «excepte Sis dies corrents, de Neus Ballús, hem projectat la millor producció catalana, molt centrada en el talent femení: hem fet una mena de cicle Gaudí i la gent ho ha percebut».
La imbatible Alcarràs, de Carla Simón (que era previst que hi enviés un vídeo per agrair el premi del públic al millor llarg de ficció), va superar, diu, «totes les expectatives d’assistència, amb 300 persones al Casino Ceretà, el màxim per la visibilitat. I era la novena vegada que es projectava a Puigcerdà en els últims 15 dies». El públic, remarca, s’ha repartit pràcticament al 50 % entre ceretans i forans, aquests darrers més interessats en la programació de curts.
El festival, organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya i la Cerdanya Film Commissio, té com a pinyol «unes vuit persones», més una vintena d’externes. Si l’any passat, el fet de ser escollits com a certamen col·laborador per qualificar per als premis Goya, els va ajudar a fer un salt de qualitat, enguany, les «palanques» que han mogut aquesta edició –la inversió en la seu i els contactes– han sumat un punt més per a un festival però, insisteix Forcada, que necessitaria «que les institucions locals se’l fessin seu. Les altres ja ens hi consideren: som el cinquè festival més valorat a l’Estat», subratlla.
Les jornades professionals «han superat les previsions més optimistes» (amb conferències de ponents com Juan Salmerón –ECIJA– sobre els incentius fiscals i, en definitiva, «com pagar les pel·lícules»), i són, també, una de les potes sobre les quals el festival «ha de créixer». Com a mostra, apunta, «els 48 projectes presentats per venir a rodar a la Cerdanya, el doble de l’any passat. Dels deu premiats el 2021, quatre ja s’han filmat i en tres mesos comença un de llarg que prové del festival».
