«Donem gràcies a Déu!». L’expressió va ser completament espontània. A l’organista barceloní Marcel Martínez li va sortir de l’ànima quan el rector d ela Seu Jean Hakolimana va pronunciar la frase de comiat de la celebració litúrgica: «Que Déu us beneeixi». I és que han estat anys de barallar-se amb l’afinació i de patir totes i cadascuna de les mancances del vell orgue. Organista de la missa la festa major de Manresa des del 2009, la vinculació de Martínez amb la Capella de Música de la Seu l’ha portat a agafar uns quants avions des d’Alemanya, on resideix, i a ser uns dels assessors en la posada al dia de l’instrument. Ahir començava una nova etapa amb el nou orgue restaurat i ampliat que, instal·lat a la Seu des del juliol, es beneïa al matí i s’inaugurava en societat al vespre amb un concert del mateix Martínez, organista i kantor a l’Stephanuskirche de Tübingen.
La benedicció de l’orgue va pràcticament omplir la basílica manresana, encara més durant el concert que es va obrir amb unes paraules del rector i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. Al matí, Martínez i l’orguener Carlos Manuel Álvarez, encarregat d’una restauració més que necessària, restaven expectants a primera fila; primer asseguts; després a preu dret, a tocar de l’orgue on la Capella de Música de la Seu, dirigida per Mireia Subirana, va acompanyar amb les seves veus tota la missa. Entre els cantaires, Carme Alarcón, presidenta de la Capella de Música i membre de la comissió de restauració de l’orgue que tenia molt clar la diferència entre el vell i el nou instrument: «abans viatjàvem en un 600 i ara en un Volvo».
L’organista oblidada
El nou orgue va rebre una visita inesperada per la seva significació: la de la manresana Matilde Garcia Ballonga, nascuda el 1932, que en la dècada dels 50 es va convertir en la primera dona organista de la Seu, una titularitat no reconeguda pel fet de ser dona: «No podíem pujar al presbiteri», recordava, però mossèn Genís Padró, vicari de la Seu en aquell moment, li va donar permís per acompanyar a l’orgue la litúrgia. «Vellutat, profund i suau», així definia ahir el so d’un instrument que, un cop acabada la benedicció, van convidar a tocar. No ho va dubtar i va delectar amb el seu mestratge els pocs assistents que restaven al temple amb peces com Canticorum Jubilo de Händel, Pregària a la Verge del Remei, de Mille o, els Goigs de la Mare Deu de l’Alba i El Virolai. Va ser un dels moments més especials del dia.
Amb l’Ave Maria de Jacob Arcadelt començava un acte que va intercalar les parts pròpies de la celebració litúrgica amb petits parlaments de la Comissió de l’Orgue, encarregats d’empènyer des de fa anys la restauració de l’instrument, i del mateix Martínez. Mossèn Hakolimana va centrar l’homilia en els esforços de Manresa, una ciutat que és fa «gran» quan «camina conjuntament» per una fita comuna; fa 700 anys del contracte per a la construcció de la Seu, ahir per la inauguració d’un orgue renovat i ampliat.
Un diàleg parlat i musicat entre mossèn Hakolimana i els organistes Jordi Franch, titular de la Seu i Montserrat Lladó i Glòria Ballús, de la Capella de Música de la Seu, amb la interpretació d’obres com Tocata, de Francesc Mariner; Regina in caelum assumpta, de Josep Muset; Ave Maria, de Magí Pont; Coral de Nadal, de Johann Sebastian Bach i Pièce posthume, de César Franck, van precedir el moment en què el rector de La Seu, acompanyat dels preveres i diaques, va aspergir el nou orgue des del presbiteri amb aigua beneïda i encens. Amb els cants de la Capella de Música de la Seu i la comunió s’arribava al final d’una cerimònia que acabava amb unes paraules dels Amics de la Seu i, en un dia com ahir, els Goig de la Mare de Déu de l’Alba.
«El so d’un orgue nou és com el vi, necessita un procés de maduració»
L’orguener Carlos Manuel Álvarez, responsable de la restauració, va seguir pas a pas la cerimònia inaugural
Si l’emoció tingués rostre, els de Marcel Martínez i Carlos Manuel Álvarez, haurien estat, ahir, un clars exponents. El taller orguener d’Àlvarez, assessorat per l’organista Martínez, ha estat el protagonista de la restauració i ampliació del l’orgue de la Seu. Ahir, l’instrument passava la primera prova de foc. «És el primer cop que l’escolto amb la basílica plena, no és el mateix que tocar-lo en una església buida. Ha estat indescriptible», subratllava Álvarez després de la benedicció.
En plena pandèmia, una comissió de persones vinculades al temple i a la capella de música van iniciar una campanya per recaptar 300.000 euros per dotar la Seu d’un orgue a l’alçada de la seva categoria basilical i les seves enormes dimensions. L’orgue va marxar, desmuntat peça a peça, el desembre del 2020 al taller d’Àlvarez, a Terol. I va tornar a lluir, restaurat i ampliat, el 8 de juliol. «Sempre recomanem deixar passar un mes i mig abans d’estrenar-lo», remarcava ahir d’un instrument convertit «en un vell amic. Hi ha d’haver aquesta complicitat: l’orguener té unes expectatives en el seu cap que després s’han de reflectir en l’instrument; és un repte continu». En aquest cas per «amalgamar elements de tres instruments: el del 1922, el reformat als anys 70 i el d’ara, ampliat i amb nous registres». Content del so, Álvarez tenia clar que «d’aquí a un any sonarà en la seva plenitud. És com el vi, necessita un període de maduració».
Per a Martínez, que va fer de pont entre l’orguener i la comissió per decidir, per exemple, «els registres» de l’orgue, una de les grans diferències respecte el vell instrument és el millor rendiment de la potència i la qualitat tímbrica. L’anterior tenia problemes de «vent, de transmissió i d’harmonització: el so de l’orgue no omplia l’espai». Ara, però l’instrument ha de fer el seu camí amb cada organista que el toqui, explicava i «la Capella de Música de la Seu i l’orgue s’han d’anar coneixent». Ell, del concert d’ahir i en especial de la difícil Fantasia sobre el Coral Halleluia! (op. 52/3) de Max Reger, volia extreure’n «els contrastos». El fet que sigui l’organista qui viatgi als llocs per tocar l’instrument ha estat, per a ell, «una sort. M’ha fet conèixer indrets i persones». Com Carme Alarcón, presidenta de la Capella de Música de la Seu que, al seu costat, assegurava que l’orgue «no és només per als actes religiosos, és un orgue per a la ciutat». Ara, ja ningú es negarà a tocar-lo.
