«Bona persona, incansable i treballador. Obsessiu. I orgullós. Recordo una frase que sempre deia: ‘He vingut perquè m’escoltin, no per escoltar’». El manresà Jaume Fornells, impulsor de l’escola-galeria D’Art al carrer Guimerà de la capital del Bages, no parla d’oïda. És així com defineix al pintor manresà Antoni Ferrer (1957-2009), un talent estroncat massa d’hora per les addicions -va morir als 51 anys- i a qui va conèixer a la seva joventut. Tretze anys després de la seva mort, Fornells el retorna a la primera línia amb una antològica que reuneix 34 obres. Per motius d’espai, de mitjà i petit format, olis i dibuixos. Ànima. El vigor d’un artista manresà s’inaugura avui a les 8 del vespre al pis del carrer Guimerà 26 que la família Fornells-Uró utilitza com a galeria i escola. Una iniciativa a títol individual que vol reivindicar un dels artistes més admirats, de més projecció i més malaguanyats de la ciutat. Per què? «Senzillament perquè s’ho mereix. Manresa li havia de fer un homenatge», assegura Fornells.
L’exposició, que es complementa amb un catàleg que inclou 72 obres de Ferrer i un audiovisual d’una hora i mitja de durada que el mateix artista va donar a Fornells i en el qual se’l veu treballant, s’havia d’inaugurar l’abril del 2020. La pandèmia l’ha fet endarrerir fins aquest agost i es podrà visitar, inicialment, fins al dia 25 tot i que Fornells no descarta allargar-la fins a final de mes. La mostra permet veure el pas per les diferents etapes creatives d’un artista que, apunta Fornells, «quan una obra li agradava molt signava amb el nom sencer, Antoni Ferrer i Carné». I n’hi ha unes quantes d’aquestes, a la mostra.
Ferrer, que pintava a dues mans, és un clar exponent del realisme, sovint de l’hiperrealisme, de vegades amb un impactant ús del clarobscur que recorda a Caravaggio: «era un enamorat del pintor italià». Artista controvertit, conegut i reconegut pel món de l’art, va viure el seu moment àlgid a final dels anys vuitanta i principi dels noranta «coincidint amb l’època de les seves exposicions a la Sala Parés de Barcelona, a les Galerias Costa de Palma de Mallorca i la que va fer el 1994 a la Fundació Caixa Manresa». Un abisme marcat per l’abús de les drogues i els intents de desintoxicació a Castell de l’Areny que separen aquesta etapa de la seva última producció.
Fornells és propietari del darrer quadre que va pintar Ferrer, Transeünts, on recull alguns dels «personatges que no suportava, com el capellà, l’advocat, l’artista...». Pintat el 2008, a les últimes obres «li tremolava el pols, alguns dels quadres els malvenia» però tant en les obres de l’inici com del final, remarca Fornells, «Ferrer tenia ànima i d’aquí el títol de l’exposició: Potser al Toni les mans no li responien, però sí el sentiment. Hi ha pintors amb una tècnica molt bona però que quan mires les seves obres no et diuen res; és tot el contrari del que passa amb Ferrer. La seva mirada t’introdueix a dins del quadre. Això es porta a dintre».
Autor, majoritàriament, de retrats, amb rostres i figures humanes habitualment inquietants i dotades d’una gran força expressiva i sovint desassossegadores, l’artista manresà, de vocació autodidacta, traslladava al llenç els rostres i les figures de persones reals, com la seva filla [que resideix a Nova York i que avui serà l’exposició], la seva neboda o les seves parelles. De fet, en l’audiovisual que es projecta es pot veure Ferrer pintant un obra en la qual es retrata ell mateix i la seva llavors companya, despullats, a mida natural. Per a molts, diu Fornells, «Ferrer encara era millor dibuixant que pintor».
De l’artista manresà hi ha «molta obra escampada», apunta Fornells i, per a la mostra que avui s’inaugura, han cedit quadres «27 persones o famílies, tant per l’exposició com per al catàleg», sobretot de Manresa i comarca. Però no hi és tota: «Hem recollit la que tenim constància al territori però encara necessitaríem fer un treball més exhaustiu». A Madrid i a Mallorca, per exemple, subratlla, «també en trobaríem, d’obra de Ferrer en col·leccions particulars». El preu de mercat de l’obra de l’artista manresà és divers: «Pots trobar olis similars que oscil·len dels 2.000 als 6.000 euros». Alguns dels quadres de la mostra estaran a la venda: «El que és cert és que cada propietari marca el seu preu, no hi ha una valoració econòmica establerta».
Fornells, que té obra de Ferrer comprada directament al pintor, i, sobretot, dibuixos de l’homenatjat, a més d’esbossos, escrits i documentació diversa, ha muntat aquesta exposició amb el suport de l’Ajuntament, amics i família del pintor però, sobretot, remarca, «de la meva família, que m’han impulsat a tirar endavant l’homenatge». Ell no té cap dubte que Antoni Ferrer i Evarist Basiana, «són dues dels icones de la pintura manresana». «Sabies que el Toni era karateka? I això lligava molt amb la seva personalitat: era obstinat, allí on mirava ficava el pinzell». Com el mateix Ferrer explicava a aquest diari el 2006, en la seva última exposició, a la sala Xipell, «per a mi, pintar és una venjança. Pinto per treure a fora el que sento».
