Els noms de Henry Darger, Madge Gill i Jean Perdrizet, entre d’altres, han estat ignorats per les històries de l’art convencionals, però aquests representants de l’anomenat art brut tenen una vida i una obra que mereixen ser explicades.

Una estudiant de Belles Arts s’adreça a la taquilla del Kunsthalle de Berna, museu d’art contemporani de referència, perquè vol descobrir què és l’art brut. El nom, en si mateix, ja destarota una mica, però a mesura que anem passant les pàgines del còmic que han creat el galerista Christian Berst i l’il·lustrador i artista martorellenc Oriol Malet, la noia i el lector obren els ulls de bat a bat davant l’obra d’un seguit d’artistes desconeguts pel gran públic el pecat dels quals va ser viure i crear apartats dels «estàndards socials o psíquics».

Jean Dubuffet, que el 1945 va designar el terme, el col·leccionista i expert Hans Prinzhorn i el comissari d’exposicions Harald Szeeman prenen vida a Un món d’art brut per acompanyar la jove alumna per la biografia d’artistes de la talla de Henry Darger (1892-1973), que va tenir una infància difícil i, quan va morir, va deixar un llegat imponent de centenars de dibuixos, pintures i manuscrits. Com la seva, altres vides emergeixen de l’anonimat o el desconeixement gràcies a aquesta obra reveladora i visualment imponent.