Regió7

Regió7

Manresa impulsa els paisatges de Masriera

La majoria d’obres són de col·leccions privades i, per tant, fins ara no s’havien exhibit

El veterinari i col·leccionista manresà Ignasi Ferrer Sala i el comissari Miquel-Àngel Codes Luna davant de dues obres que fan honor al títol de l’exposició, «Camins i boscatges» | MARTA PICH

Fins ara no s’havia fet una exposició monogràfica dedicada al prestigiós paisatgista català Josep Masriera Manovens. Convertit en el principal baluard d’una important nissaga de joiers barcelonins, la seva obra pictòrica sempre s’ha emmarcat dins de les creacions artístiques de clan familiar o bé en la seva època, la de la febre d’or arran de la revolució industrial. Per això cal subratllar que l’Ajuntament de Manresa hagi impulsat Josep Masriera. Camins i boscatges, que aplega cap a una seixantena d’obres, la majoria provinents de col·leccions privades i que, per tant, fins ara no s’havien exhibit. També n’hi haurà tres de cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), una dels quals (Detall de Llavaneres, 1890) forma part de la seva exposició permanent. Per això l’historiador i crític d’art Miquel-Àngel Codes Luna (Olot, 1977), comissari de l’exposició, considera «una col-lecció de museu» la mostra que s’inaugura avui (20 h) al Centre Cultural del Casino, en el marc de la festa major, i que es podrà visitar fins al 16 d’octubre. És previst que després faci itinerància.

El veterinari i col·leccionista Ignasi Ferrer Sala (Manresa, 1948) és el principal promotor de l’exposició. Fa poc més de vint anys que es va començar a interessar pel món de l’art i, segons Codes, «té un perfil de col·leccionista poc habitual, centrat en l’obra d’un sol artista», que no és altre que Josep Masriera. Ferrer, que fa 50 anys va engegar la Clínica Veterinària del Bages, es va enamorar «del tractament que dona a la llum» un dels pintors paisatgistes més ben considerats de l’art català del segle XIX a partir d’obres com Riu amb barca (1892), que filtra els rajos a través del boscatge; o el feix zenital de Ramat de xais (1903). El manresà explica que, un cop decidit a intentar tirar endavant una exposició monogràfica dedicada a Josep Masriera, va voler que es fes a Manresa: «i he anat fent els passos per aconseguir-ho».

Arran de la mostra també es tira endavant una publicació, a càrrec de Codes Luna, que es preveu tenir llesta d’aquí a quinze dies (a partir d’avui ja se’n podrà fer la reserva). No serà un simple catàleg, sinó un estudi aprofundit sobre el personatge: «se m’ha escapat de les mans i treu a la llum aspectes no coneguts de Masriera», diu el responsable de la mostra La febre d’or, que va inaugurar el Caixafòrum de Girona.

La pintura de Josep Masriera destaca per les pinzellades delicades, influenciades pel seu ofici de joier, que configuren paisatges, especialment camins i boscatges, elegants, plàcids i harmoniosos. Solia exercir la seva passió als estius, i el seu lloc predilecte era Sant Andreu de Llavaneres, d’on provenia la família, tot i que també va voltar pel país: Montserrat, Olot, Arbúcies... i va mantenir una intensa relació amb Tossa de Mar. La mostra també destaca el seu poder a la Barcelona de finals del segle XIX, convertit «en l’àrbitre del bon gust». El seu gest més rotund: el taller en forma de temple romà que, amb el seu fermà Francesc, va fer erigir al carrer Bailèn.

L’exposició s’obrirà a grups d’alumnes (reserves al 93 872 01 71) i inclourà un taller per a famílies (23 de setembre) i una visita comentada (24 de setembre).

Un pintor poderós de nissaga de joiers

Josep Masriera Manovens (Barcelona, 1841-1912) era membre d’una important nissaga de joiers i, a través de la pintura, va apropar-se als entorns naturals. Va ser un personatge poderós dins del món de l’art barceloní de finals del segle XIX.

Compartir l'article

stats