Regió7

Regió7

ENTREVISTA Roser Cruells Cantant i músic

«És important normalitzar l’ús del català a les lletres de les cançons»

La intèrpret d’Els Catarres, decebuda per la «privatització de moltes festes majors», explica les claus del disc «Diamants», que el grup presentarà demà a la nit a la Festa Major de Manresa

Roser Crulles, baixista de Catarres

Onze anys d’èxits com a grup, cinc àlbums i multitud de reconeixements avalen la trajectòria d’Els Catarres, el cap de cartell de la Festa Major de Manresa, que tocaran demà al mateix lloc on ja ho van fer fa quatre anys, el carrer Sallent del polígon dels Dolors. El seu últim disc, Diamants (Halley Records, 2022), anuncia la tornada dels osonencs als escenaris després de tres anys de silenci musical per la pandèmia en què el grup ha aprofitat per publicar un llibre autobiogràfic –Catarres X, escrit amb la col·laboració de Jordi Basté, que recull deu anys de secrets i confessions dels seus membres. Un període en què, a més, dos dels catarres, Jan Riera i Roser Cruells, han estat pares per primera vegada mentre creaven el nou àlbum. La cantant i intèrpret repassa el moment que viu el grup.

Ja van tocar a Manresa abans que es donessin aquests tres anys de pausa, els agrada en especial?

Sempre que hem vingut se’ns ha tractat molt bé i hem estat molt a gust. Tenim amics i familiars que viuen a Manresa, sabem que seran al concert aquest any i això ens fa especial il·lusió. Sempre que hem tocat aquí han estat grans concerts. Ara ja fa temps que no toquem al cor de Catalunya i tenim moltes ganes de tornar-ho a fer.

Han publicat un llibre que rememora els seus deu anys com a grup, però no ho han pogut celebrar en una gira. Ho han trobat a faltar?

Bé, d’alguna manera és el que estem fent ara, estem presentant Diamants però també repassem la nostra discografia. Als directes toquem les cançons antigues amb la nova sonoritat d’Els Catarres.

Escoltant el disc sembla que parlen de moltes experiències habituals. Quin procés han seguit per crear-lo?

Ens hem centrat a investigar què necessitava cada cançó, no volíem posar-nos cap barrera com a grup. Ens hem enfocat en fer recerca amb la producció i els sons de les cançons, analitzar cada tema i identificar quin estil necessitava. Hem vist que alguns requerien ritmes urbans, altres ritmes llatins, fins i tot n’hi ha en acústic, que d’alguna manera recorden als inicis del grup.

Un disc diferent dels de fins ara...

Crec que els temes del disc no s’assemblen gens entre ells en l’àmbit estilístic, però que formen part d’un àlbum que des d’un punt de vista conceptual és molt vitalista. Al cap i a la fi, és on s’identifiquen Els Catarres, cançons pop i molt lluminoses encara que passem per moments difícils.

«Honestament» acaba sent com una paròdia de la societat actual...

Honestament és l’única cançó escrita durant la pandèmia i parla de com davant d’una realitat en què el món se’n va en orris, veus el que és important a la vida, que els veritables diamants són aquelles persones que et donen la mà tant en els moments bons com en els difícils. En un instant de foscor, aquestes persones són les que ens aporten la lluminositat i ens permeten brillar.

Tornaran a esperar un temps per a treure un nou disc o ja treballen amb noves idees?

En principi tenim la intenció de girar un any més Diamants, però sí que hem entrat a l’estudi i des de fa unes setmanes estem experimentant amb cançons noves.

Ser progenitors amb experiència pot ser un bon punt d’inspiració.

Al disc actual, a la cançó Diamants el Jan recita el text que va escriure el moment en què va veure per primera vegada la cara de la seva filla. No tanquem les portes a res.

Han dit en alguna ocasió que els preocupa el planter de la música en català, com veuen el panorama musical en l’actualitat?

Tenim la sensació que no hi ha un relleu generacional definit, crec que falten grups a l’escena que empentin fort. A més, ens hem trobat que aquest any s’han privatitzat moltes festes majors que creiem que haurien de ser populars. Estem a favor en què s’hagi de pagar per alguns espectacles culturals, però també considerem molt important que la gent pugui anar a les festes del seu poble sense haver de pagar.

S’ha de continuar potenciant la música en català.

Sí, la gent s’ha d’acostumar a escoltar-ne. Entre l’etapa dels Pets o Sopa de Cabra fins als Amics de les Arts o Manel hi va haver molt silenci, la música en català no estava tan viva. Ens fa por que continuïn havent-hi grups, però que no siguin suficients per a empènyer la cultura musical en català.

En aquest sentit, tenen la sensació de ser els referents d’aquests grups?

Sí, al final Els Pets, Manel o Sopa de Cabra ens van servir de referència per normalitzar el fet de cantar en català. Potser no som el referent estilístic d’un grup urbà, però sí que és important que es normalitzi l’ús del català en l’escriptura de les cançons d’un disc.

Es tendeix a mitificar el passat, tenen la sensació que això els passa amb les cançons en els seus concerts?

La veritat és que això ens passa sovint, sobretot en el primer any de gira d’un disc. Al final, per una simple qüestió de temps sí que és cert que el públic se sap més les cançons d’altres discs perquè fa més temps que les escolten. Ara els assistents a un concert ja comença a cantar les cançons d’aquest disc d’igual manera que els anteriors.

A Spotify hi tenen una llista amb les cançons «menys escoltades», estarem d’acord que no és gaire habitual...

Són les cançons que menys sonen a la ràdio i també les que menys toquem als concerts perquè no funcionen en un espectacle de festa major. Acaba sent una manera divertida de què la gent conegui cançons que per a nosaltres són molt importants encara que les toquem poc. Tenim previst continuar publicant més llistes així al nostre Spotify d’aquí no gaire.

Compartir l'article

stats