El director teatral i dramaturg Joan Ollé ha mort aquest dimarts a l'edat de 66 anys, segons han confirmat a l'ACN fonts pròximes a la família. Ollé (Barcelona, 1955) va estar sempre vinculat al món de l'escena. Cofundador de la companyia Dagoll-Dagom, va estrenar en solitari una desena de textos com Set i mig'(Premi de la crítica Serra d’Or 1989) i Paraules d'amor (Espai Brossa, 2015).

Com a director va encapçalar tota mena d'espectacles i, més endavant, va dirigir actes i esdeveniments, com l’espectacle de presentació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt (2007). Des del 1980 era professor de l'Institut del Teatre (IT), però l'any 2021 en va ser apartat per acusacions de presumptes abusos a alumnes, que ell sempre va negar.

Al final dels vuitanta inicia les recordades col·laboracions amb el periodista Joan Barril, primer amb el longeu 'El cafè de la república (2000-2014), a Catalunya Ràdio, amb el singular espai televisiu 'L’illa del tresor', a Televisió de Catalunya, amb el Premi Nacional de Televisió 2005.

Aquestes incursions en el món de la comunicació van fer popular un director teatral que va començar en aquest món de molt jove. Llicenciat Filosofia i Lletres (UAB) i en Art Dramàtic (Institut del Teatre). Ollé va ser cofundador l'any 1973 de Dagoll-Dagom, amb muntatges poètics com l’aclamat 'Nocturn per a acordió' de Salvat-Papasseit (1975). La fama els arriba, amb 'No hablaré en clase', que escriu amb Josep Perramon. Poc després abandona el grup i inicia una trajectòria en solitari.

Durant la seva llarga trajectòria va estrenar una desena de textos teatrals propis, i en va dirigir molts més. L'any 1980 va estrenar-se com a professor a l'Institut del Teatre (IT) i tres anys més tard fundaria el Col·legi del Teatre (1983). L'any següent es va fer càrrec de la Mostra de Teatre de Valladolid. A la dècada dels 90 deixa la subdirecció de l'IT per assumir la direcció del Festival de Sitges (de teatre), fins l'any 2001. El 1996 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per l'adaptació i direcció de l'obra de Peter Handke 'De poble en poble'.

El 2003 es va integrar a l'equip directiu del Teatre Lliure, concretament per dirigir l'Espai Lliure fins el 2004. Des del tombant de segle van ser abundants els actes institucionals i cerimònies de tota índole que va dirigir, des de la commemoració de la II República (2006) a l’espectacle de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt (2007), a més de diversos actes institucionals de la Diada. Els darrers anys va dirigir bastant al TNC de Xavier Albertí, una institució que havia criticat abastament per denunciar suposats favoritismes.

Apartat de l'Institut del Teatre

Aviat farà dos anys, arran d'una investigació periodística del diari 'Ara' i de posteriors denúncies d'alumnes, Joan Ollé va ser apartat de l'Institut del Teatre acusat d'haver comès presumptament abús de poder i assetjament sexual a diversos alumnes durant anys a les seves classes.

El director se'n va defensar des del primer moment i també encara no fa un any, el novembre del 2021, coincidint amb la inauguració d'un local propi (l'Espai Canuda 26) des d'on volia promoure les arts escèniques i les humanitats. Ollé va dir que havia estat víctima d'un "linxament públic" i tan sols va admetre, per tot error, haver begut a les seves classes en alguna ocasió.

El món del teatre lamenta la pèrdua del dramaturg

Institucions com el Teatre Lliure o el TNC o companyies com Dagoll Dagom, de la qual va ser fundador, han recordat la figura de l'autor, esquitxada darrerament per les acusacions d'assetjament que el van obligar a abandonar l'Institut del Teatre, per bé que ell sempre es va declarar innocent i que el cas es va arxivar. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també s'ha fet ressò del traspàs: "Ens deixa a la memòria una gran quantitat de bons espectacles teatrals. Una trajectòria qüestionada per les acusacions d'assetjament sexual i abús, que ens fan reflexionar sobre com volem que s'utilitzi el poder".

El Ministeri de Cultura també s'ha fet ressò de la mort, amb una piulada a Twitter en què l'organisme lamenta la pèrdua sobtada del dramaturg, director escènic i "referent destacat de l'escena catalana i del teatre de la transició". El tuit està escrit en castellà, però clou, en català, amb l'expressió "que la terra li sigui lleu".

El Teatre Lliure ha lamentat "profundament" la mort d'Ollé, del qual ha recordat que va ser director d'escena, fundador de Dagoll Dagom i director del festival Sitges Teatre Internacional entre altres. A més, va formar part de l'equip de Direcció Artística del Lliure durant la direcció d'Àlex Rigola. El TNC ha recordat que el dramaturg havia col·laborat en diverses ocasions amb aquesta institució, i que tenia una "dilatada trajectòria".

Des del Festival Temporada Alta han recordat que Ollé era un "director habitual" del certamen, amb una dotzena de participacions amb obres com 'La mort i la primavera' (2019), 'El quadern gris' (2009), 'Coral Romput' (2007) o 'La plaça del diamant' (2004).

El Festival de Peralada ha lamentat també a Twitter la mort, i ha recordat que Ollé va ser el responsable, al costat del músic Jordi Savall, de l'espectacle 'Cròniques' que va obrir la dissetena edició del certamen. La piulada clou amb un: "descansa en pau, Joan".

També se n'ha fet ressò la productora teatral Bitò, a la qual Ollé era un "habitual". Va dirigir una desena de les seves produccions, com 'Así que pasen cinco años' (1998), 'Fedra' (2002), 'Soldados de Salamina' (2007) o 'La Plaza del Diamante' (2015).

A l'SGAE Catalunya s'han mostrat "commocionats" per la noticia de la mort d'Ollé, de la qual era soci. "Lamentem profundament la pèrdua d'un dels dramaturgs i lletristes referents al nostre país", ha escrit l'entitat a Twitter.

Escriptors com Enric Gomà o Josep Maria Fonalleras o artistes com l'actriu Sílvia Marsó també han lamentat la pèrdua d'Ollé, així com la productora de cinema i presidenta de l'Ateneu Barcelonès, Isona Passola, que ha afirmat: "El teatre català en perd un dels grans. Ens acaba de deixar el poeta i director de teatre, Joan Ollé!".

Les xarxes socials han compaginat els missatges de comiat que elogien la figura d'Ollé amb els que recorden l'episodi tèrbol que ha marcat el final de la seva carrera. N'és un exemple l'actor i gestor cultural Jaume Forés Juliana, que ha escrit a Twitter que amb la mort d'Ollé també se n'han anat "tots els grisos que representava". I ha afegit: "Va ser una figura important del teatre català del segle XX? Mal ens pesi, sí. Va ser un dels personatges més incòmodes del teatre català del segle XX i XXI? Mal els pesi, també".